VIATGE A LA TOSCANA I L' UMBRIA - CAPÍTOL 1

Vernazza

 Foto baixada d'internet

Totes les entrades anteriors d'aquest blog estan editades pocs dies després d'haver anat al lloc comentat. Aquesta entrada i les següents corresponen a unes vacances de fa exactament 10 anys. És un dels viatges dels quals tinc apunts de cada dia, el que em permet parlar-ne amb prou precisió.

Per no atapeir les entrades de fotos, he preferit enllaçar tots i cada un dels llocs que cito, de manera que amb un clic s'accedeix a imatges i informació detallada.

Itàlia és un dels destins més atractius per a mi i aquesta vegada, com sempre, no em va decebre gens ni mica.

La durada va ser de 18 dies. Del 2 al 19 de setembre de 2003.

El viatge el vam fer amb cotxe i una tenda de campanya.

La primera etapa va ser Lloret de Mar-Deiva Marina (Riviera Ligure de Levante). A la sortida el rellotge marcava les 12 del matí. Estava plovent i vam arribar al destí passades les 21 hores.

Estem a la regió de les Cinque Terre. El millor que es pot fer per recórrer els poblets d'aquesta costa tan bonica és amb tren. Amb un bitllet que serveix per tot el dia i amb el que es pot pujar i baixar tantes vegades com vulguis, comencem les visites:

Primer, Monterosso al Mare (els noms d'aquests pobles són força musicals i evocadors). Es tracta d'un poblet turístic però acollidor, amb cases de colors i bon ambient. Té precioses vistes al mar; acantilats i les muntanyes amb terrasses llaurades pam a pam.

A continuació visitem Vernazza, també molt bonic. Dinem a la terrassa d'un dels molts restaurants que hi ha al petit port pesquer (Gambero Rosso"). El menjar típic estava molt bo (raviolis casolans amb salsa de musclos i fritura de peix, tot acompanyat amb vi blanc de la regió). Per acabar, no va faltar el capuccino.

Seguidament anem a Riomaggiore. Aquí podem apreciar de molt a prop les terrasses cultivades de vinya emparrada, arbres fruiters i tota mena de productes de l'horta. Fem una llarga passejada per l'anomenada Via dell'Amore, a força alçada sobre el mar. La línia de l'horitzó dibuixa un arc de gairebé 180 graus.

La quarta estació correspon al poble de Manarola que té una àmplia platja de sorra fosca, plena de para-sols i tumbones blaves. Els italians, com sempre, cuidant l'estètica.

Des d'aquí el tren ja ens retorna a Deiva Marina, on posem fi al segon dia de viatge.

L'endemà, 4 de setembre fem una excursió al Portofino, en plena Riviera Italiana. Inicialment era un poblet de pescadors (encara en queden rastres) i més tard centre d'estiueig de luxe amb mansions i hotels de categoria. El que més crida l'atenció, però, és el joc de llums i colors d'aquest indret: el blau del mar, els mil colors de les casetes de la Piazzola i els verds dels jardins i boscos que l'envolten.

Pugem fins al castell de Sant Giorgio i el de Brown que permeten gaudir d'unes panoràmiques espectaculars.

Aquí s'ha d'anar en compte a l'hora de triar on menjar pel tema del preu. Vam trobar-ne un de modest (L'Isolotto") del que vam sortir ben parats.

De tornada vam passar per Santa Margarita de Ligure i vam fer una parada de dues hores a Chiavari, ciutat que té un centre històric-comercial molt interessant amb botigues antigues que conserven velles essències.

Continuarà...