El 12 de setembre visitem LUCCA, que està a 50 kms. de Pistoia. Encara que sembli poc, aquests kms. es fan pesats. Hi ha molt trànsit, passos a nivell i trams força estrets.
(Clicant sobre el nom de les ciutats que estan escrites en vermell veureu fotografies del lloc)
LUCCA és la ciutat de les bicis. Ni hi ha per tot arreu i de tota mena.
En el llarg carrer principal que creua la ciutat ens anem trobant els seus veritables tresors: la Torre de les Hores, la Torre Arbrada, el Duomo i l'amfiteatre romà, que avui és una plaça el·líptica flanquejada per casetes particulars antigues, que, en els locals dels baixos hi ha tot de botigues d'artesania. Les cases mostren la pàtina dels colors pastel típics de la Toscana: grocs, salmons, verds...
L'animació als carrers és gran. Dinem al restaurant L'Antico Café di Simo" que és en el Centre de Cultura, lloc on Puccini, nascut a Lucca, amb altres artistes amics feien les seves reunions i xerrades. El dinar, a base de Insalata grega, Lardo de la Colonnata amb seques i formatges amb proxuto, força bo. Després, seguim passejant i ens arribem a la muralla que es pot passejar i gaudir d'una bonica vista de les muntanyes properes.
L'endemà, dia 13, anem a PRATO, que és una ciutat gran amb un preciós centre històric. De la Catedral de San Stefano, de marbre blanc amb vetes verdes destaca per la seva originalitat el seu presbiteri a l'exterior, en forma de balconet rodó.
Passejar pel centre és molt interessant. Dinem estupendament a una petita tratoria que es diu "Antica Fiachetteria". Aquest va ser el menú: insalata di Caterina; coniglio a la toscana i pollastre amb salsa típica. De postres, dolce de la casa i, per suposat, il capuccino.
Prop de la impressionant fortalesa de Prato hi ha la Basílica de Santa Maria delle Carceri.
Al caure la tarda, els carrers s'omplen de nois i noies molt joves, que vestits a la italiana (fashon total) passegen a munt i avall lluint "palmito".
Diumenge dia 14 el dediquem a FLORÈNCIA, meravellosa ciutat que ja hem visitat anteriorment i amb molt més temps. A pesar d'això tenir-la a prop i no fer-li una visita, encara que sigui d'un sol dia, ens sembla imperdonable.
Els carrers i les places estan plens de gent, com sempre, però res impedeix quedar-nos extasiats a la Plaça de la Signoria, davant del Duomo, als voltants de la Galeria dels Uffici, quallats de pintors de carrer; Santa Maria Novella amb el seu Crist del Giotto i uns frescos únics; la Santa Croce en una preciosa plaça, on es troba la tomba de Michelangelo; la casa natal de Dante...caminem més de 6 hores però el que ens envolta fa que no sentim el cansament.
Arribem al càmping passades les 19 hores. Fa vent i una mica de fred.
Continuarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada