Comentari:
L'interès d'aquest indret és bàsicament paisatgístic. El panorama que trobareu és senzillament extraordinari. Des de l'alçada del cingle on està el poble es divisa un meravellós entorn que convida a la contemplació i al silenci, perquè quasi bé us deixarà sense paraules. He anat a Tavertet moltes vegades i penso tornar-hi moltes més. L'última ha estat aquest passat 9 d'abril. Feia un bon dia però massa calor per fer les llargues caminades a les que convida el territori. A l'entrada del poble hi ha l'oficina d'Informació on us facilitaran les dades que necessiteu i us recomanaran les rutes més aconsellables per les vostres característiques. Tavertet va ser triada pel filòsof Raimon Panikkar per viure, meditar i treballar. Com sabeu, Panikkar va morir aquest passat mes d'Agost i ara trobareu al costat de L'Església la seva tomba, molt original, per cert. on hi ha part de les seves cendres. A Tavertet hi ha força restaurants. El que jo conec millor és Can Baumes, al bell mig del poble. Tenen un menjar molt bo i l'atenció que dispensen als clients és excel·lent. Els caps de setmana només es pot menjar a la carta. Un dinar complet, amb un vi jove digne, postres i cafè surt per uns 35 euros.
Enllaços directes a Tavertet:
Imatges: Internet, menys una...
El primer seguidor i el primer comentari.......em sembla fantastica l´iniciativa....seria una pena desaprofitar totes les vivencies, fotos i records de les vostres sortides de cap de setmana, vacances...etc, segur que seràn d´ajut per a molts de nosaltres, felicitats.
ResponEliminaAquí la segona seguidora. Una gran idea, tu i la Montse fent art de cada sortida. Quasi que ens apuntem no Enric?
ResponEliminaFelicitats Ramon la teva jubilació ens enriquirà molt
Molt bona la iniciativa. Gaudirem de la teva experiència possada al servei dels demés i t'estarem agraïts.
ResponEliminaEnric, Àngels, Josep Lluís: Gràcies pels vostres comentaris.
ResponEliminaMuy buenos recuerdos. La primera vez que estuve en Tavertet hace casi cuarenta años, lo hicimos caminando desde Rupit a principios del otoño. Recuerdo el sendero cubierto de hojarasca, la kilométrica coca de panadero que tomamos acompañada garnacha. Teníamos 17 años.
ResponEliminaGracias Ramón por esta nueva iniciativa.
Jerónimo: Tavertet, Rupit, otoño, coca i garnacha; casi casi el paraíso.
ResponEliminaGracias por tu comentario.