BOLONYA

Bolonya és una ciutat del nord d'Itàlia, entre Florència i Venècia què té un gran encant per moltes raons.

Per començar, dir que té uns 380.000 habitants, que arriben al milió si tenim en compte els que viuen a la seva àrea metropolitana. D'aquest total, 100.000 són estudiants. Això marca un ambient alegre i compromès d'aquesta bonica ciutat que, entre altres té l'honor de tenir la Universitat més antiga del món (any 1088), i el segon centre històric medieval més ben conservat i més gran de tota Europa, només per darrere de Venècia.

En diuen "La Ciutat Roja" ("Bologna la rossa") pel color de les seves teulades i moltíssimes de les parets dels edificis, i per ser un dels centres més actius en la defensa dels moviments obrers i de partisans contra els feixistes, durant la Segona Guerra Mundial.

També se l'anomena "Bolonya la Docta" ("Bologna la dotta") per això que he dit de la seva històrica Universitat

Per últim, també li diuen ("Bolonya la Grassa" ("Bologna la grassa"), per la seves especialitats gastronòmiques.

Són molts els monuments, museus i bells racons que té Bolonya. Passejar-la, pujar a la torre més alta de la ciutat que té gairebé 100 metres d'alçada, encara que s'hagi de fer l'esforç de salvar 498 graons: visitar la seva impressionant biblioteca-ludoteca pública com un bolonyès més, a la plaça de Neptú, al costat de l'espectacular Piazza Maggiore.

Entrar a la Universitat, a la Pinacoteca, deixar-se anar pels 35 km. d'arcades que protegeixen als vianants de la pluja; entrar a algunes de les innumerables biblioteques que hi ha en el centre històric, entrar a menjar a alguna de les trattories o restaurants (més de 1500), pastisseries, cafeteries, gelateries. 

Entrar al seu impressionant Teatro Comunale on en el seu temps Wagner dirigia les seves obres competint emb Verdi que ho feia a l'Escala de Milà i que actualment està en plena activitat.

El disseny italià, ja sigui de roba, decoració, cotxes, etc. també tenen a Bolonya un dels seus punts destacats. Les galeries Cavour, per exemple recullen una bona mostra de tot això.

A la part nova, hi ha la Fira de Mostres on es fan congressos i exposicions de tota mena. El dia que vam estar-hi hi havia un congrés sobre cooperativisme que va acollir a moltíssima gent.

Sobre la manera d'arribar-hi, l'opció més interessant des de Barcelona és l'avió. La Cia. Vueling ofereix a preus econòmics vols que en una hora i mitja et deixen allà mateix. 

Agafant l'aerobús al mateix aeroport ens portarà en un quart d'hora a l'Estació Terminus de Tren, tristament famosa per l' atemptat terrorista perpetrat per un grup ultradretà a l'agost de 1980.

Davant mateix de l'estació hi ha una bona oferta hotelera. Hotels de quatre estrelles que entre dissabtes i dimarts ofereixen habitacions estupendes amb esmorzar inclòs a uns preus molt raonables.

En fi, una ciutat que ens descobreix a cada pas la seva bellesa, la seva història , la seva cultura i el seu ambient. Val molt la pena anar-hi si encara no la coneixeu.

Vídeo i fotos: mon-ra-mon

SICÍLIA

És l'illa més gran del Mediterrani. Per fer-nos una idea, si la comparem amb Catalunya, a la que ens recorda per la seva forma triangular, Sicília (clik) té uns 26.000 km2 i uns 5 milions d'habitants i Catalunya uns 32.000 km2 i uns 7,5 milions d'habitants.

Donada l'extensió del territori i la gran quantitat d'atractius que té (paisatgístics, arqueològics, arquitectònics, etc. etc.) és un lloc que podrem visitar diverses vegades sempre descobrint nous aspectes.

En aquest post recullo, resumidament, l'experiència de set dies voltant per l'illa amb la parella i una colla de bons amics.

Vam arribar a Palerm des de Barcelona amb avió (unes dues hores de vol). Allà vam llogar una furgoneta de nou places amb la que vam fer més de 1.000 kms per l'illa.

Palerm és una ciutat molt interessant, que en alguns aspectes recorda Nàpols. Viva, intensa, vella i bella, plena de racons carregats d'història i amb barris molt populars.(clik). 

Els seus monuments i escultures són remarcables. La Capella Palatina del Palau Normand, San Giovani degli Eremiti, San Cataldo, el Teatro Màssimo, la Piazza Pretoria, els Quatre Canti, són de visita obligatòria. Un sopar a l'aire lliure en el popular barri de Sant Francesco, ens va posar en contacte amb l'ambient urbà de Palerm i la seva gastronomia.

A uns 10 kms de Palerm trobem Monreale, amb la seva espectacular Abadia. L'interior és senzillament impressionant. Mosaics i marbres en un grau de conservació perfecte, deixen a tothom admirat.(clik)

La següent visita va ser al Vall dels Temples  (clik). Està en el terme d'Agrigento. Sis temples d'estil dòric en un recorregut de menys de 5 kms. d'una grandiositat i bellesa extraordinàries. Vam passejar-ho de dia i de nit, quan  l' il.luminació dona al conjunt un aire encara més majestuós.

L'endemà, vam deixar Palerm per anar a Catània. En el trajecte, vam aturar-nos a Cefalú (clik) i a San Stefano di Camastra (clik) dues boniques localitats que val la pena passejar i conèixer els seus encants.

A la nit vam arribar a Catània, on ens vam allotjar per passar-hi els tres dies que ens quedaven de viatge i voltar per altres indrets de l'illa.

El primer lloc que vam anar és a l'Etna, el volcà actiu més gran d'Europa. S'arriba en cotxe fins als 2000 mts. al peu d'un telefèric que ens situarà a 2.500. D'aquí a la cota 2.920 amb microbusos 4x4 de grans rodes i pales llevaneus. Després, caminada a peu, amb dos guies, per acostar-nos a un parell de cràters secundaris i gaudir de la grandiositat de la muntanya fumejant, nevada i amb lava per a tot arreu. Una excursió inoblidable (clik). Per cert, que una setmana després de la nostra visita va passar això (clik)

Abans de tornar a Catània vam arribar-nos a Taormina, una altra joia siciliana que només vam poder pasejar-la de nit i quan l'anfiteatre greco-romà ja estava tancat.(clik).

El dia següent el vam dedicar a Siracusa, la ciutat grega més important de Sicília. És una meravella voltar per les espectaculars restes dels amfiteatres grec i romà, l'orella de Dionisi i pel nucli històric de la ciutat (illa d'Ortigia) on tot és destacable i bonic.(clik)

L'últim dia el vam destinar a Catània, la segona ciutat de l'illa després de Palerm. Molts monuments interessants (el Duomo, la Collegiata de Santa Maria, la Basílica de San Niccola, la Fontana dell'Elefante, etc.) i un mercat de peix a l'aire lliure a tocar de la piazza del Duomo, força pintoresc.(clik)

De Catània vam volar a Barcelona. Fi del viatge. Sicília és una meravella!!

No em vull deixar que arreu ens hi vam trobar molt bé. Parlo dels hotels, dels restaurants, dels ambients als carrers de les ciutats i pobles visitats, de la gastronomia i sobre tot,  de la acollida a casa d'una extraordinària família siciliana amics d'uns dels nostres amics.. tot per recordar-ho sempre amb la gran colla que vam fer aquest extraordinari viatge.

Vídeo i fotos: mon-ra-mon

VIATGE A LA TOSCANA I L'UMBRIA - CAPÍTOL 5 i últim

Els dilluns a Itàlia tampoc és un bon dia per visitar Museus. El dilluns 15 de setembre anem a CERRETO GUIDI, un petit poble toscà enmig de vinyes i oliveres, amb la intenció de visitar una de les principals mansions dels Medici. Està tancat... és dilluns.

(Clicant sobre el nom de les ciutats que estan escrites en vermell veureu fotografies del lloc)

Després de passejar per CERRETO, anem a EMPOLI, on només podem visitar la Colegiata de Santa Andrea, ja que la Pinacoteca també està tancada...és dilluns.

Aquest és potser el primer dels pobles que portem vistos que ens defrauda una mica. Ens compensa el dinar al restaurant "L'Academia", a base de bacalà, aquello, maiale i tortelli amb verdures grillatas. Tot molt bo.

A la tarda anem a LAMPORECCHIO, on fan els "famosos" "Brigidino", dolços típics de la Toscana, força bons. Feta la passejada, que tampoc ens entusiasma, retornem al càmping.

Estem a uns 1000 kms. de Barcelona. Demà començarem l'operació "ritorno".

Dimarts 16 de setembre: fem 600 kms. i arribem a ARLES (França) on acampem al càmping Les Rosiers, molt senzill però en plena ciutat.

Dimecres 17, amb un temps excel·lent el dediquem a conèixer ARLES. La part històrica és molt bonica i interessant. A destacar: La portalada romànica de la catedral de Saint Traphime, la plaça on hi ha La Marie; l'amfiteatre romà amb capacitat per 20.000 espectadors; l'Espai Van Gogh i varis palauets i museus.

Per dinar, toca canvi gastronòmic. A "La Mule Blanche", restaurant típic francés mengem Canard a la mel i be amb albergínies a la planxa.

A la tarda seguim pasejant fins a quedar esgotats, però contents.

Dijous 18 visitem AVIGNON. Ens impressiona el conjunt format pels Palaus dels Papes, el pont de Saint Bénezé, la catedral Notre Dame des Doms i el Centre des Congrés. Fem la visita guiada al Palau dels Papes, que diuen que és el monument gòtic més important del món (alerta això ho diuen els francesos que són donats a exagerar la virtut del que tenen).

La ciutat és molt maca. El riu Rhône l'acaba d'embellir.

Després de dinar anem als jardins del Palau i recorrem el Pont de Saint Bénezé, construït quan el riu encara estava sense "domesticar". En mig del pont hi ha dues interessants capelles gòtiques.

En una petita barcassa (navette) arribem a una illa verdíssima en mig del riu des d'on AVIGNON ofereix el seu millor perfil.

Finalment passejada per les zones peatonals i el carrer dels Tintorers, que és, quan es fa fosc, un dels indrets més concorreguts i animats de la ciutat. Està flanquejat per una canal d'aigües netes i per fileres de tauletes i cadires, botigues d'artesania, bars i restaurants.

Tornem a ARLES, des d'on demà farem última etapa del viatge amb arribada a BARCELONA.

Imatges: Internet

VIATGE A LA TOSCANA I L'UMBRIA - CAPÍTOL 4

El 12 de setembre visitem LUCCA, que està a 50 kms. de Pistoia. Encara que sembli poc, aquests kms. es fan pesats. Hi ha molt trànsit, passos a nivell i trams força estrets.

(Clicant sobre el nom de les ciutats que estan escrites en vermell veureu fotografies del lloc)

LUCCA és la ciutat de les bicis. Ni hi ha per tot arreu i de tota mena.

En el llarg carrer principal que creua la ciutat ens anem trobant els seus veritables tresors: la Torre de les Hores, la Torre Arbrada, el Duomo i l'amfiteatre romà, que avui és una plaça el·líptica flanquejada per casetes particulars antigues, que, en els locals dels baixos hi ha tot de botigues d'artesania. Les cases mostren la pàtina dels colors pastel típics de la Toscana: grocs, salmons, verds...

L'animació als carrers és gran. Dinem al restaurant L'Antico Café di Simo" que és en el Centre de Cultura, lloc on Puccini, nascut a Lucca, amb altres artistes amics feien les seves reunions i xerrades. El dinar, a base de Insalata grega, Lardo de la Colonnata amb seques i formatges amb proxuto, força bo. Després, seguim passejant i ens arribem a la muralla que es pot passejar i gaudir d'una bonica vista de les muntanyes properes.

L'endemà, dia 13, anem a PRATO, que és una ciutat gran amb un preciós centre històric. De la Catedral de San Stefano, de marbre blanc amb vetes verdes destaca per la seva originalitat el seu presbiteri a l'exterior, en forma de balconet rodó.

Passejar pel centre és molt interessant. Dinem estupendament a una petita tratoria que es diu "Antica Fiachetteria". Aquest va ser el menú: insalata di Caterina; coniglio a la toscana i pollastre amb salsa típica. De postres, dolce de la casa i, per suposat, il capuccino.

Prop de la impressionant fortalesa de Prato hi ha la Basílica de Santa Maria delle Carceri.

Al caure la tarda, els carrers s'omplen de nois i noies molt joves, que vestits a la italiana (fashon total) passegen a munt i avall lluint "palmito".

Diumenge dia 14 el dediquem a FLORÈNCIA, meravellosa ciutat que ja hem visitat anteriorment i amb molt més temps. A pesar d'això tenir-la a prop i no fer-li una visita, encara que sigui d'un sol dia, ens sembla imperdonable.

Els carrers i les places estan plens de gent, com sempre, però res impedeix quedar-nos extasiats a la Plaça de la Signoria, davant del Duomo, als voltants de la Galeria dels Uffici, quallats de pintors de carrer; Santa Maria Novella amb el seu Crist del Giotto i uns frescos únics; la Santa Croce en una preciosa plaça, on es troba la tomba de Michelangelo; la casa natal de Dante...caminem més de 6 hores però el que ens envolta fa que no sentim el cansament.

Arribem al càmping passades les 19 hores. Fa vent i una mica de fred.

Continuarà

VIATGE A LA TOSCANA I L'UMBRIA - CAPÍTOL 3

El 9 de setembre començarem per visitar ORVIETO, al sud-oest de Perugia. L'entrada al poble, que està sobre una gran roca és espectacular. La catedral di San Brizio és impressionant, tant l'exterior com l'interior. Caminem tot descobrint les places i indrets més significatius, acabant a la Fortalezza Albornoz des d'on es domina una enorme panoràmica.

A continuació anem a SPOLETO, un poble petit però molt maco. A destacar la façana de la catedral, ubicada en una plaça molt espaiosa. Aquest és l'últim indret de l'Umbria que visitarem.

L'endemà, dia 10 posem rumb a la Toscana, fent uns 200 kms. en direcció Nord.
 
La primera ciutat que visitem és AREZZO. La zona històrica és una preciositat: La Catedrale, La Pîazza Grande o Piazza Vasari, l'abside la de Pieve i el Palazzo de la Fraternitá del Laici,  el Palazzo Pretorio, els carrers, els comerços...

Dinem al petit restaurant Il Grotino de la part vella, especialitat en verdures a la , grila i rodó de porc rostit amb llorer i embolicat amb lardo. Tot amb vi toscà roso i acabant amb un capuccino.

Després de dinar ens dirigim a VINCI (on va néixer el gran Leonardo). Acampem al Camping Barco Reale, en un turó, al mig del bosc i des de on es veu gairebé mitja Toscana.

L'endemà, dia 11 el dediquem a conèixer aquest petit poble en mig del típic paisatge toscà (oliveres i vinya). Tot en el poble parla de Leonardo. Les escultures "Cavall" i "Home de Vitruvi", El Museu de les Màquines i la Biblioteca Leonardiana.

Després de visitar-ho i passejar per tot el poble, anem a PISTOIA. A destacar: la església de Santa Maria dell'Umiltá, patrona de Pistoia, La Piazza della Sala on està il Duomo i el Battisterio de San Giovani in Corte; la Torre di Catilina, la Chiesa de San Salvatore, il Palazzo Comunale, la Catedrale de San Zeno e Campanile, il Palazzo del Capitano del Popolo, l'Antico Palazzo dei Viscovi, il Pozzo di Leoncino, il Palazzo Pretorio, il Palazzo Braciolini delle Api...una passada.

Esgotats, arribem al vespre al campeggio per sopar i recuperar forces.

Continuarà

VIATGE A LA TOSCANA I L'UMBRIA - CAPÍTOL 2

 Assisi

Imatge baixada d'internet

 

El dia 5 de setembre ens dirigim a ASSISI, a uns 400 kms. de Deiva Marina. Abans d'arribar ens desviem a CARRARA a veure les espectaculars canteres del marbre més famós del món. A la principal piazzetta de Carrara hi ha una escultura dedicada al "Cavista" (Picapedrer de les canteres, que en italià es diuen "caves").


A més del marbre, a Carrara tenen un producte típic; el Lardo de la Colunnata di Carrara, una fina varietat de cansalada.

A Assisi, el càmping més recomanable és L'Internazionale d'Assisi. Un microbús ens porta al centre en només 5 minuts.

Tots els carrers són en pendent i el poble és com un veritable decorat. Totes les esglésies, des de la Basílica de Sant Francesc fins la de Santa Chiara són boniques. Tot evoca al conegut Sant que aquí va néixer.

Ja estem a 7 de setembre. i anem a PERUGIA, una ciutat mitjana amb també en pendent. El Palau dels Priors, la Catedral i la gran Font medieval, i la Porta Etrusca del S. III-II abans de C., entre altres construccions, són dignes de veure. La ciutat té diversos miradors sobre el paisatge de l' UMBRIA.

Després de dinar anem a TODI, una ciutat petita i escarpada amb una magnífica Piazza del Poppolo amb una Catedral molt maca i un Palau de Justícia preciós. El pont, que fa també de mirador sobre l' UMBRIA, està adornat amb un immens ciprés. Després, cal veure l'església de Sant Fructuós a dalt de tot d'unes grans escalinates amb parterres d'herba; unes restes d'un edifici romà i l'església de la Conziliazione, que és rodona amb una gran cúpula al centre i quatre semi-cúpules.

Tornant a Assisi, visitem SANTA MARIA DEI ANGELES on hi ha una gran església que acull la petita esglesiola on s'aturava a resar Sant Francesc.

Continuarà...

VIATGE A LA TOSCANA I L' UMBRIA - CAPÍTOL 1

Vernazza

 Foto baixada d'internet

Totes les entrades anteriors d'aquest blog estan editades pocs dies després d'haver anat al lloc comentat. Aquesta entrada i les següents corresponen a unes vacances de fa exactament 10 anys. És un dels viatges dels quals tinc apunts de cada dia, el que em permet parlar-ne amb prou precisió.

Per no atapeir les entrades de fotos, he preferit enllaçar tots i cada un dels llocs que cito, de manera que amb un clic s'accedeix a imatges i informació detallada.

Itàlia és un dels destins més atractius per a mi i aquesta vegada, com sempre, no em va decebre gens ni mica.

La durada va ser de 18 dies. Del 2 al 19 de setembre de 2003.

El viatge el vam fer amb cotxe i una tenda de campanya.

La primera etapa va ser Lloret de Mar-Deiva Marina (Riviera Ligure de Levante). A la sortida el rellotge marcava les 12 del matí. Estava plovent i vam arribar al destí passades les 21 hores.

Estem a la regió de les Cinque Terre. El millor que es pot fer per recórrer els poblets d'aquesta costa tan bonica és amb tren. Amb un bitllet que serveix per tot el dia i amb el que es pot pujar i baixar tantes vegades com vulguis, comencem les visites:

Primer, Monterosso al Mare (els noms d'aquests pobles són força musicals i evocadors). Es tracta d'un poblet turístic però acollidor, amb cases de colors i bon ambient. Té precioses vistes al mar; acantilats i les muntanyes amb terrasses llaurades pam a pam.

A continuació visitem Vernazza, també molt bonic. Dinem a la terrassa d'un dels molts restaurants que hi ha al petit port pesquer (Gambero Rosso"). El menjar típic estava molt bo (raviolis casolans amb salsa de musclos i fritura de peix, tot acompanyat amb vi blanc de la regió). Per acabar, no va faltar el capuccino.

Seguidament anem a Riomaggiore. Aquí podem apreciar de molt a prop les terrasses cultivades de vinya emparrada, arbres fruiters i tota mena de productes de l'horta. Fem una llarga passejada per l'anomenada Via dell'Amore, a força alçada sobre el mar. La línia de l'horitzó dibuixa un arc de gairebé 180 graus.

La quarta estació correspon al poble de Manarola que té una àmplia platja de sorra fosca, plena de para-sols i tumbones blaves. Els italians, com sempre, cuidant l'estètica.

Des d'aquí el tren ja ens retorna a Deiva Marina, on posem fi al segon dia de viatge.

L'endemà, 4 de setembre fem una excursió al Portofino, en plena Riviera Italiana. Inicialment era un poblet de pescadors (encara en queden rastres) i més tard centre d'estiueig de luxe amb mansions i hotels de categoria. El que més crida l'atenció, però, és el joc de llums i colors d'aquest indret: el blau del mar, els mil colors de les casetes de la Piazzola i els verds dels jardins i boscos que l'envolten.

Pugem fins al castell de Sant Giorgio i el de Brown que permeten gaudir d'unes panoràmiques espectaculars.

Aquí s'ha d'anar en compte a l'hora de triar on menjar pel tema del preu. Vam trobar-ne un de modest (L'Isolotto") del que vam sortir ben parats.

De tornada vam passar per Santa Margarita de Ligure i vam fer una parada de dues hores a Chiavari, ciutat que té un centre històric-comercial molt interessant amb botigues antigues que conserven velles essències.

Continuarà...

SARDENYA

SARDENYA, és gran i bonica. Per visitar-la calen força dies. El nombre de paratges que valen la pena és important.

Aquest post correspon a una escapada de 8 dies en temps de primavera (a ple estiu diuen que l'illa és tan plena de gent que, si es pot, es preferible triar un altre moment per anar-hi).

 Anar amb el ferry que surt de Barcelona fins Porto Torres al nord-oest de l'illa, portant el propi cotxe, és  l'opció que permet organitzar el viatge amb més llibertat.

El vaixell surt a les 22,15 de Barcelona i arriba a les 10,30 a Sardenya. El trajecte es fa còmodament i es prou econòmic.

Amb el cotxe i en aquests dies varem fer 700 kms. seguint el següent circuit: Porto Torres, Stintino, Spiaggia de La Pelosa, L'Alguer, Cap Caccia, Grutte de Nettuno,  Nuoro i pobles pròxims (interior), Costa Esmeralda (Porto Cervo, Porto Rotondo, Palau i Santa Teresa Gallura), Castelsardo i Porto Torres.

Es poden destacar moltes coses, però les més enlluernadores corresponen a les platges i cales d'aigües transparents i tots els colors dels blaus i dels verds. L'Alguer i Castelsardo tenen un encant especial tant per la seva configuració com per el seu interès històric.

El consell: anar a les oficines de turisme de cada lloc, on us facilitaran tota mena d'informació sobre el lloc i els seus voltants.

La visita a les illes de La Maddalena i Caprera des de Palau i Bonifacio (Còrsega) des de Santa Teresa Gallura tothom diu que és una opció molt interessant, que nosaltres no varem fer degut al mal temps... una altre vegada serà.

El tema de l'allotjament,  sense problemes en aquesta època de l'any. Bred & Breakfast i hotelets molt ben equipats a preus força assequibles (entre 50 i 65 euros habitació doble amb esmorçar inclòs). Val la pena consultar la web Booking.com.

Per dinar i sopar les opcions son molt variades. Itàlia no ofereix problemes a l'hora dels àpats, encara que en aquest aspecte cal dir que els preus piquen una mica.

Es necessiten al menys 8 o 10 dies més per fer el sud i més interior (verd, muntanyós i típic).

Vídeo:

Si cliqueu sobre les paraules en vermell tindreu més informació. 

 Foto i vídeo: mon-ra-mon.

BÉRGAMO, MILÀ, LECCO (Llac de Como) i LOVERE (Llac d'Iseo)... ITÀLIA

 

Viatjar a Itàlia és sempre un gran plaer. Si es pot fer fora del que s'anomena temporada alta i agafant un vol "low-cost", passar-hi una setmana, més o menys, surt molt bé de preu.
El viatge objecte d'aquest post s'inicia a Barcelona, aeroport del Prat, Cia. Ryanair amb destinació a Bérgamo. El vol dura una hora i mitja aproximadament. Instal-lats a un cèntric hotel de Bérgamo, destinarem al menys dos dies a gaudir d'aquesta preciosa ciutat llombarda. Agafant un tren a Bérgamo, arribarem a Milà en menys d'una hora. Un altre dia, també en tren, anirem a Lecco (llac de Como) i un altre jornada, des de l'estació d' autobusos, agafarem el que ens portarà a Lovere (Llac d'Iseo). Des de l'hotel de Bérgamo a les estacions de tren i bus hi ha deu minuts caminant.


Comentari:


1.- BERGAMO: 
L'aeroport de Bèrgamo, conegut també com el Milà (Bérgamo) està a 15 minuts en bus públic del centre de la ciutat. Cal dir que Bérgamo consta de dos "ciutats"; la "città alta" i la "bassa". A la bassa es concentren la major part de comerços, oficines bancàries i hotels. Hi ha també teatres, cinemes, museus, galeries d'art, etc. i molt d'art al carrer, sobre tot escultures de GIACOMO MANZU,  gran artista nascut en aquesta ciutat. A la città alta ens trobem la Bérgamo monumental que a més està situada al cap de munt d'una petita muntanya des de on es domina una preciosa vista. Si arriba fàcilment amb un funicular que surt a poca distància del centre de la cuitat baixa.   La plaça Vecchia i tots els monuments son d'una gran bellesa. El Jardí botànic, pèl seu enclau i contingut son dignes d'una bona visita. També és molt recomenable fer la volta a la ciutat per la ronda exterior, que ofereix unes boniques panoràmiques i visitar la casa natal del músic de Bèrgam DONIZETTI.
 Amb un altre funicular que surt de la ciutat alta podeu arribar-vos al Castell on les vistes sobre les "dues" Bérgamo son boníssimes.
Per menjar, no patiu, hi ha una amplia oferta desde restaurants a pizzeries
L'estació de trens i de busos està a la ciutat baixa. Un hotel molt recomanable per allotjar-vos és el
Hotel Excelsior San Marco, un quatre estrelles molt ben situat i que ofereix, segons l'època, uns preus molt  interessants  a través de Internet.

2.- MILÀ
Des de l'estació de Bérgamo surt cada hora un tren a Milà. Tarda 50 minuts. Si voleu anar des de l'estació Centrale de Milà a la zona més turística es pot agafar el Metro que us hi deixarà en un moment (quatre estacions). Si ho feu a peu, tardareu fins al Duomo 40 minuts i podreu començar a apreciar la fisonomia de la ciutat.
Pel meu gust, Milà no és una ciutat massa atractiva, salvant les icones per les que se la coneix arreu (Il Duomo, Galeria Vittorio Emanuele, La Scala i el castell Sforcesco amb el seu Parco Sempione al costat.) Està clar que guarda en els seus museus i esglésies molt d'art digne de ser visitat. Per exemple L'últim  sopar,  de Leonardo da Vinci, però per veure'l. s'ha de demanar hora amb, al menys, dos dies d'anticipació.
En el mateix castell Sforcesco hi ha quatre museus en el que ens trobem des de una Pietà inacabada de Miquel Angelo a una mostra petita però molt rica d'arqueologia egípcia.
La moda és l'altre gran icona de Milà  i pel que li agradin les botigues dels grans dissenyadors, en trobarà una bona representació a la Via Alessandro Mazzoni, per exemple.
Milà és una ciutat cara i per dinar, si no voleu gastar massa, en la zona del Duomo, a uns deu minuts a peu, en el carrer San Maurillo, 7 hi ha el Restaurant Ronchi 78, que si menja prou bé a un preu raonable.

3.- LECCO(Llac de Como)
També en tren i des de Bérgamo, arribarem en 40 minuts a Lecco, una petita localitat de les moltes que rodegen el Llac de Como.

Te l'encant que li dona el fantàstic llac alpí, rodejat de muntanyes, que vaig tenir la sort de veure nevades en un dia radiant de primavera.

A més de passejar pel poble que és molt bonic, us podeu arribar caminant a Mongate (mitja hora aproximadament), un petit poblet que queda davant mateix de Lecco, a l'altra banda del llac i permet veure les serralades que li fan de decorat. L'antic barri de pescadors també és un indret interessant. Conserva les cases més antigues de Lecco i si arriba per un passeig molt agradable que voreja el llac.

Per dinar, sens dubte la Trattoria Corte de Fiorina a un dels carres  del petit centre històric.

4.- LOVERE (Llac d'Iseo)
Ara amb bus des de l'estació de Bérgamo, que està just davant de la dels ferrocarrils, anirem a Lovere en una hora i quart aproximadament. Son 40 kms. que ens porten a aquesta localitat sobre el llac alpí d'Iseo, passant per un altre llac molt més petit, el de Endine. El paisatge és molt maco. Muntanyós i verd.

Com en el cas de Lecco, l'atractiu principal està en el propi llac, sense menysprear però els encants que el casc històric ens ofereix . És molt original, per exemple, els passos entre l'interior dels edificis, a través d'empinades escales per anar d'un carrer a un altre.

TOTES LES PARAULES ESCRITES EN COLOR MARRÓ ESTAN ENLLAÇADES A ALTRES WEB PER FACILITAR MÉS INFORMACIÓ.
Imatges (fotos i vídeos): Mon-ra-mon