El principal encant de Santander, és, per a mi, el que sense sortir de la ciutat pots gaudir d'unes vistes sensacionals sobre el mar. Te unes precioses platges i acantilats i, a més, la península de la Magdalena. La mostra de fotos que he triat, fetes aquest mateix estiu, ho demostra.
Visites que aconsello: El Museu de Belles Arts, la biblioteca de la casa Museu de Menéndez Pelayo; el Far i tota la façana marítima de punta a punta.
Una bona idea es agafar l'hotel a un poble proper i ben comunicat amb Santander per evitar problemes de tràfic i aparcament. Ens ha donat molt bon resultat l'hotel Las Anclas al poble de Astillero. El tren a Santander passa cada quart d'hota i et deixa en 12 minuts al mateix centre de la ciutat.
Per dinar molt bé, el Restaurant La Bodega del Riojano, a uns tres-cents metres de l'Ajuntament.
Cantàbria, costa occidental. San Vicente de la Barquera és un poble mariner que te com teló de fons els Picos de Europa. Com a tota Cantàbria els prats i la vegetació toquen el mar. El fenomen de las marees produeix canvis constants en el paisatge, variant les formes de les seves precioses platges i els colors de l'aigua. Els seus monuments històrics son també interessants i gastronòmicament te una oferta amplia i bona. Tot plegat fa que sigui un indret on t'hi trobis molt a gust. De les fotos que he fet aquest mateix estiu he triat aquestes del muntatge per donar una idea de les qualitats d'aquest bonic poble banyat pel Mar Cantàbric.
Aconsellaria l'hotel Noray, situat a la zona del port de pescadors. Net, tranquil, amb aparcament i unes vistes molt maques sobre la badia.
Per dinar, sens dubte, el Restaurant Dulcinea. Està a l'avinguda principal del poble, que trobem al entrar.
Fuente Dé esta a 23 km. de Potes ("el corazón de los Picos de Europa") a Cantabria; localitat a la que si pot arribar des de Santander, Palència o León.
Comentari:
Arribats a Fuente Dé cal deixar el cotxe al gran i ben organitzat parking que hi ha al peu de l'estació del telefèric. Des de els voltants de l'aparcament surten diversos camins de muntanya per fer excursions de la durada i grau de dificultat que vulgueu. Hi ha una caseta d'informació del Parc de Picos de Europa on us donaran tota mena d'indicacions. Cada dia, a mes, hi ha una excursió guiada i gratuïta que surt a les 10 h. d'aquí mateix o del lloc que es publica en el fulletó corresponent. Nosaltres vam fer la del Bosc Atlàntic, d'una durada de tres hores, travessant els boscos humits propis d'aquests paratges. Una experiència molt interessant.
Si el dia es bo es imprescindible pujar al telefèric i situar-se a l'estació superior on l'espectacle és meravellós. Sortint de la cabina hi ha un balcó-mirador que et posa davant d'un escenari fabulós de pics, boscos, prats, etc. La personalitat de Picos de Europa es immensa. Des de aquí si us agrada el senderisme, l'alpinisme o simplement la contemplació de la natura podreu triar la vostra activitat preferida, també amb el grau de dificultat que vulgueu. Nosaltres varem fer el trajecte "Cable-Refugio de Aliva" d'uns 7 km. entre anar i tornar, per un camí perfectament marcat i molt fàcil. Si no paréssim, el trajecte d'anada es faria en menys d'una hora, però això és impossible. Els panorames que van obrint-se a cada pas ens obliguen a parar per gaudir del que tenim davant. Muntanyes amb formes capricioses amb glaceres, Prats en els que pasturen cavalls, vaques i bens. En aturarem també quan bultons o àguiles ens sobrevolin o algún corb s’acosti per veure si tenim una mica de menjar per a ell. Arribats al Refugi ens espera una sorpresa pel que respecta al nostre menjar. El restaurant del refugi està molt ben muntat i la carta es complerta i bona, i a més a un preu raonable. Després, la tornada es fa una mica més dura, per allò de que amb la panxa plena costa una mica mes caminar cara amunt. En definitiva un lloc més que recomanable.
Si feu nit a Potes us recomano l'hotel Valdecoro tant per dormir com per menjar. Val la pena.
