CASTELLCIR - CASTELL DE LA POPA

CASTELLCIR està a 50 kms. de Barcelona. Una hora en cotxe, seguint la carretera que porta a Moià, passant per Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Castellterçol, on girarem a la dreta tan aviat com arribem a aquest poble.

Una mica més d'un km. i estarem a Castellcir. 

Com que l’objectiu d’aquest post és explicar l’excursió al Castell de La Popa, travessarem el poble fins a una rotonda on, de cara, veurem la llar d’infants. Allà mateix, a mà dreta –està assenyalat- girarem per una pista majoritàriament de sorra en direcció a aquest Castell. 

Després d’un parell de kms. deixarem el cotxe, a prop d’una granja que es veu des de la pista. A peu, seguirem el camí i en una hora, aproximadament, ens trobarem el Castell.

Es tracta d’una construcció del segle X, situada sobre una roca elevada i allargada que fa queel conjunt sembli un vaixell.

El Castell és gran, però està en bastant mal estat, tot i que es poden apreciar perfectament les diferents parts que el configuraven.

La panoràmica que es veu des d'allà és espectacular: Pirineu, Montserrat, Montseny, Cingles diversos, i pràcticament el Vallès. Val molt la pena.

De tornada, si no us heu emportat el dinar i us agrada la cuina italiana, a la sortida de Castellcir hi ha la pizzeria, restaurant El Maestro. Es menja bé.

Informació històrica del Castell: cliqueu aquí

GRANOLLERS

Granollers, la capital del Vallès Oriental està a 33 kms. de Barcelona. L'accés més ràpid és per la AP-7 (autopista de Girona) i agafar la sortida 13.

És una ciutat mot viva, i no us dic res si hi aneu un dijous. El mercat que es munta és espectacular. Avingudes, carrers i places estan plenes de parades de roba i alimentació, principalment, però també hi trobareu antiguitats, i tota mena d'estris.

El més significatiu és la Plaça Porxada on es troba l'emblemàtica construcció anomenada Porxada (s.XVI), que en el seu temps  feia de llotja del gra i ara, aixopluga, com a mínim els dijous, parades de fruita i verdura.

Alguns edificis modernistes, la parròquia de Sant Esteve i els carrers del centre històric també són interessants.

De tota manera, el que mereix, sense cap dubte una escapada a aquesta ciutat, és un àpat a la Fonda Europa, temple gastronòmic tant pels qui els agradaden els esmorzars de forquilla i ganivet, com els dinars casolans de bon nivell. Sempre està ple i el mes sorprenent és que els preus son més que raonables. No us ho perdeu.

Si cliqueu sobre les paraules en cursiva, tindreu més informació.

L'any 1990, Manolo Vázquez Montalbán va escriure aixó sobre aquesta singularíssima Fonda:

"Hay Poblaciones caracterizadas por una moza, por un reloj, por un monumento, por un hecho histórico, para bien o para mal, por ejemplo, si van a Calatayud, no hagan caso de la canción, no pregunten por la Dolores, ni en Sant Pol pregunten ¿Qué hora és? Pero si van a Granollers, hay que preguntar por la Fonda Europa y entrar en ella a recibir una lección de historia de la restauración catalana arraigada en la capital del Vallés Oriental. 

Para empezar, el Hotel Europa viene de lejos, nada menos que de 1714 y quizá fue el único hecho afortunado en un año especialmente nefasto para Cataluña. En 1877 se produce el encuentro entre el Hotel Europa y una familia restauradora llamada a figurar en la crónica de la restauración en Granollers. El Hostal de la Sila en la calle Barcelona, antiguo 'carrer Real'. En 1848 Buenaventura Parellada cierra el Hostal de la Sila forzado por la apertura de un desvío de la carretera y abre la Fonda España.

 Como ocurre en las dinastías reales, el matrimonio entre Buenaventura Parellada y Margarita Viñamata, la pubilla del Hotel Europa, provocó la fusión de los dos reinos, fueron felices y, nunca mejor dicho, comieron perdices, amb farcellets de col.

Ya por entonces los restaurantes Parellada-Viñamata hacían una sólida y honesta cocina catalana que entusiasmaba a los feriantes en los días de mercado y de boca en boca la leyenda de la Fonda Europa, como siempre fue llamada popularmente, alcanzó a toda Cataluña. Pero don Buenaventura se preparaba para el futuro y envió a su hijo Isidro a ver qué se guisaba en los fogones de Barcelona a la sombra del gran chef Blancher, en el Restaurante de Francia, Can Justin. Blancher fue nombrado jefe de cocina del Palacio Real en Madrid y se llevó a Isidro Parellada como primer cocinero. 

Isidro llegó a ser considerado uno de los mejores cocineros de España y cuando terminó de tratar de educar el paladar a los borbones, regresó a Barcelona donde fundaría restaurantes que ya son historia como Café de las Delicias. El Principal Palace y el Restaurante del Liceo. Como los salmones, regresó Isidro a su Granollers natal para morir allí, no sin haber dado un nuevo impulso a la Fonda de España y al Hotel de Europa, que seguían siendo de su propiedad.

La dinastía no se detuvo. En 1912, Isidro cedió a su hijo Francisco las riendas del Europa y de su mano fue cuando alcanzó una nombradía que iba más allá de Cataluña, desde su condición de primer restaurante comarcal del Principado. Parellada cimentó un imperio restaurador mediante la adquisición en Barcelona del restaurante del Hotel Ruzafa y de Las Siete Puertas, que llegó a ser considerado un restaurante punta en tiempos de duras competencias.

Desde 1947 a 1988, la Fonda Europa o el restaurante del Hotel Europa como Vds. prefieran siguió detentando su carácter de gran restaurante comarcal de la mano de Francisco Parellada Novellas, hasta que desde hace dos años lo regenta su hijo Ramon Parellada, sin duda uno de los restauradores más interesantes de la nueva generación.

 Ramon Parellada se hacía cargo de este legado de los siglos desde la experiencia que le daba su fulgurante éxito al frente del Senyor Parellada en la calle Argenteria de Barcelona, un local tomado y retomado sin éxitos apreciables, hasta que Ramon le dio su toque de gran restaurante económico dentro de lo que cabe, en cualquier caso quizá el restaurante que mejor equilibra en Barcelona la relación calidad precio. Y ha demostrado que ese equilibrio puede obtenerse sin renunciar a la imaginación e incluso a una cierta cocina de investigación, a veces entre la fantasía y el homenaje personal. 

Ramon Parellada ha adaptado la tradicional Fonda Europa a la modernidad, sin que haya perdido sabor y no me refiero ya al sabor ambiental, que lo conserva en sus salones evocadores, sino a un sabor mucho más fundamental en un viejo restaurante, en el que la memoria de sus antiguos platos merece conservarse, trasladarse a las nuevas generaciones.

Pocos restaurantes de Cataluña o de España, tienen una Historia tan cargada de fidelidades y amor en la operación de dar de comer bien a la clientela. Los restaurantes nacen, crecen y mueren fruto normalmente de un empeño personal o de una familia."

 

 

 

 

Fotos: mon-ra-mon

LA MOLA - SANT LLORENÇ DEL MUNT

Per arribar a la Mola cal: amor a la muntanya, unes botes i estar disposat a caminar una mica menys de dues hores de pujada i altres tantes de baixada. L'excursió es pot començar des de diversos punts. La que comento avui l'acabem de fer sortint del parking que hi ha al costat del Centre d'Informació del Coll d'Estenalles, que està al km. 14,8 de la carretera de Terrassa a Navarcles (la que passa per Matadepera)

Comentari:

Es tracta d'una excursió clàssica, que a Catalunya l'ha fet molta gent i a més, moltes vegades, precisament perquè és un indret magnífic al que s'hi pot accedir amb certa facilitat. La caminada paga la pena. Les vistes que es van trobant son esplèndides i els boscos de alzines, roures i altres tipus d'arbres i vegetació diversa que es van travessant proporcionen flaires i oxigen de primera qualitat.

A dalt de tot hi ha el preciós Monestir romànic del Segle X, on hi ha un restaurant i sobre tot una de les vistes mes espectaculars que es poden trobar a Catalunya. En un dia clar es pot veure fins i tot Mallorca.
L'espectacle està sempre servit i és canviant en funció de l'estació de l'any, de l'hora del dia (si podeu no us perdeu una posta de sol en un dia propici), de la major o menor claredat de la llum, de la possible boira, del vent...
Si us agrada la fotografia no us deixeu la càmera. No us ho perdonaríeu.
Quan arribareu a casa vostra, una mica cansats segurament, viureu la sensació d'haver-vos revitalitzat de cos i d'esperit.

Enllaços directes a Sant Llorenç del Munt:

• La Serra de Sant Llorenç del Munt a l’Enciclopèdia Catalana


• La Mola a la Vikipèdia


• El Parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac a la web de la Diputació de Barcelona

Imatges: Mon-Ra-Mon

(Si cliques sobre les fotos les veuràs ampliades)

TERRASSA

Terrassa està a uns 30 km. de Barcelona. Amb cotxe per la C-58 hi serem en una mitja hora i si agafem els Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) en 40 minuts ens trobarem al mig de la cèntrica Rambla d'Ègara.

Comentari:

Terrassa és, sens dubte, una de les ciutats més interessants de Catalunya i ho és per moltes raons: el seu patrimoni arquitectònic modernista, el remodelat centre històric, les activitats musicals, científiques, teatrals i esportives que s'hi fan; l'ambient social vibrant i participatiu; el d'una ciutat amb una història recent molt destacada en l'àmbit industrial i que a hores d'ara ha aprofitat per desenvolupar activitats culturals de tota mena...

Situats a la Rambla d'Ègara, passeig que té més de tres segles i que ha estat recentment re inaugurat, passejarem fins arribar a l'alçada del Mercat de l'Independència; un edifici modernista molt vistós a quatre passes de l'Ajuntament, una altre joia d'aquest estil arquitectònic. Entre el mercat i l'Ajuntament hi ha un forn-pastisseria que es diu Carné, que te tauletes per prendre alguna cosa. Val la pena aturar-se aquí per provar qualsevol cosa de les moltíssimes que ofereixen. Només mirar-les ja es fa la boca aigua.

No ens hem de perdre, de cap manera, la Masia Freixa, emblema del modernisme de Terrassa. Les seves formes i el seu color blanc la fan única. Està en el Parc de Sant Jordi, en el mateix centre de la ciutat. Tampoc ens hem de perdre la visita al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, ubicat a l'interior d'un antic vapor, de més de 12.000 metres quadrats construïts per l'arquitecte Lluís Muncunill, autor de molts altres edificis modernistes magnífics de Terrassa.

Passejant anirem trobant aquests edificis. Tots tenen un panell explicatiu. El parc de Vallparadís on s'hi troben les antiquíssimes esglésies de Sant Pere és també un altre indret ineludible.

Visitar Terrassa quan es fa la Fira Modernista, a primers de Maig, és una experiència única. Aquest any hem vist un casament modernista amb els nuvis, els acompanyants i el capellà vestits com aquella època; una manifestació de dones reivindicant el dret al vot i la jornada de vuit hores; hem visitat el remodelat Teatre Principal (una altre joia modernista), l'Ajuntament, la Masia Freixa, etc. per dins, amb unes excel·lents guies; s'han fet concerts; partits de hockey (Terrassa és el bressol del hockey, com és ben sabut); ballades populars i dotzenes d'actes més. Moltíssima gent de Terrassa s'ha vestit d'època i el resultat ha estat espectacular. Si podeu, apunteu-vos-ho per l'any que bé.

Per dinar, les últimes vegades que hem estat a Terrassa, hem anat al Viena que hi ha al antic edifici de la Societat General d'Electricitat, que és mol maco. La carta es molt bàsica però tot està fet amb productes de bona qualitat.

Resumint: si us agrada el jazz, la dansa, el teatre, la ciència, la cultura, el modernisme, el hockey o les ciutats vives i amb sensibilitat, no us perdeu Terrassa.

Enllaços directes a Terrassa:

• Terrassa a l’Enciclopèdia Catalana
• Terrassa - Informació turística
• Terrassa – Web del Museu de la Ciència i de la Tècnica
• Terrassa – Video promocional Fira Modernista 2011

Imatges: Montse, una mica de tot

(Si fas clik sobre les fotos les veuràs ampliades a tota pantalla)