PARC NATURAL DE LES GORGES DU VERDON (FRANÇA)

A la regió de la Provença (Alps-de-Haute-Provence) ens trobem amb aquest espectacular paratge.

A les portes de les Gorges (cliqueu) hi ha el poble de Moustiers Sainte Marie (cliqueu), que està a uns 585 km.s de Barcelona (Autopista A-7 fins a Aix-les-Bains; dirigir-se a la A-51 direcció Gap i agafar la sortida 17 fins Moustiers).

A Moustiers, un poble molt bonic en mig de muntanyes i amb monuments molt interessants hi ha un hotel encantador en que val la pena hostejar-se. Es diu Le Clos des Iris (cliqueu).

Seguint la ruta de les Gorges des de Moustiers ens trobem primer que res el Lac de la Sainte Croix (cliqueu), d'un color blau clar molt particular. Hi trobarem platges, kayacs i patins a pedals per voltar tant pel llac com per endinsar-nos a les Gorges.

Al cap de pocs quilòmetres anirem encaixonats entre muntanyes veient, al fons el riu Verdon, d'un color verd esmaragda molt intens, a causa del fòsfor que tenen les algues que hi ha en les seves nítides aigües.

En arribar al poble de Palud-sur-Verdon (cliqueu), agafarem la ruta "de les cretes", un circuit circular d'uns 25 kms. que ens permetrà gaudir de l'espectacle que ofereixen muntanyes, prats,, riu, etc. Recursos per practicar qualsevol activitat de natura: senderisme, barranquisme, alpinisme, etc. En els nombrosos miradors que anirem trobant en aquest trajecte, ens podrem quedar bocabadats per la bellesa i grandiositat del paisatge.

Ja a fora del circuit "de les cretes", continuarem en el Parc Natural i tot seguint el riu, enns trobarem pobles que son veritables nius d'àligues, com per exemple Rougon (cliqueu). El límit oriental de les Gorges es troba al poble de Castellane (cliqueu), que també val la pena visitar.

Si volem allargar una mica més el viatge i no tornar pel mateix lloc, seguirem, des de Castellane en direcció a Niza i Cannes. Entre molts altres i ja dins la regió dels Alps Mediterranis, podrem passejar per pobles tan bonics i interessants des de tot punt de vista com Valbonne (cliqueu), Biot (cliqueu) i Mougins (cliqueu).

Si sortint de Castellane és hora de dinar no us perdeu, al poble de La Garde, a uns 3 ó 4 kms de Castellane el Restaurant Gastronòmic L'Aubergue du Teillon (cliqueu), una bona manera d'assaborir algunes "delicatessen" de la gastronomia provençal.

Fotos i vídeo. mon-ra-mon

MIDI-PYRÉNÉES; AUVERGNE; L'HERAULT

Un parell de setmanes, uns 2.000 kms. amb cotxe i anar a dormir cada dia en un lloc, permet conèixer un bon grapat de les joies d'aquestes tres regions del sud de França.

Pobles medievals ben conservats, paisatges treballats i paisatges verges, centenars de tallers d'artesans, museus de tota mena, exposicions, romànic de primera,  manifestacions artístiques i lúdiques estiuenques,viandes i vins típics de la terra, sempre amb l'amabilitat de les persones a les que et dirigeixes.

En fi, llocs preciosos en un ambient relaxat i ple de detalls que mostren una sensibilitat molt particular.

Aquests són els llocs que vam visitar, en el mateix ordre quer ho vam fer.

El vídeo que he muntat amb unes quantes fotos del viatge, serveixen una mica de mostra. Per aconseguir més informació dels llocs, cliqueu sobre cada nom.

MIDI-PYRÉNÉES

1.       LA COUVERTOIRADE

2.       SAINTE EULALIA DE CERNON

3.       VIADUC DE MILLAU

4.       PEYRE

5.       MILLAU

6.       GORGES DU TARN (LA MALENE, SAINTE ENIMIE)

7.       SAINTE EULALIE D’OLT

8.       SAINT GENIEZ D’OLT

9.       SAINT COME D’OLT

10.   ESPALION

11.   ESTAING

12.   CONQUES

13.   RODEZ

14.   BELCASTEL

15.   VILLAFRANCHE DE ROUERGE

16.   NAJAC

17.   SAINT ANTONIN NOBLE VAL

18.   PENNE

19.   BRUNIQUEL

AUVERGNE

1.       ORCINES

2.       CLERMONT-FERRAND

3.       PUY DE DOME

4.       VOLVIC

5.       SAINT SATURNIN

6.       ISSOIRE

7.       SAINT FLORET

8.       LA SOURCE DE LA TETE DU LYON

9.       MONTPEYROUX

L’HERAULT (LANGUEDOC-ROUSSILLON)

1.       PÉZENAS

2.       SAINT GUILHEM LE DÉSERT

3.       LAC DU SALAGOU

Vídeo:

4 

Foto i vídeo: mon-ra-mon

NÎMES

 

Nîmes està a menys de cinquanta kilòmetres al nord de Montpellier. Per l'autopista A-9 trigarem menys de mitja hora.

Nîmes es una ciutat molt interessant, tant per les seves joies de l'època romana (Amfiteatre, Maison Carrée, La Tour Magne...) com per els seus carrers, avingudes i places.

Resulta pràctic deixar el cotxe prop de l'Amfiteatre, a poder ser en el parking anomenat "Les Arènes".

No cal dir que la visita guiada a l'Amfiteatre és més que recomanable. A més si a la mateixa taquilla trèieu els tikets per visitar també el temple romà denominat la Maison Carrée i La Tour Magne, obtindreu un bon descompte.

Sobre les visites a aquest monuments:

A la primera veureu un colossal i ben conservat amfiteatre per més de 20.000 espectadors on encara s'hi fan assíduament espectacles diversos i corrides de toros.

Cal destacar que no s'han tingut que fer apenes reformes relacionades amb les sortides d'emergència. Els romans van fer-ho molt bé, de tal manera que en poc temps, en cas de necessitat, es pogués buidar de públic.

En el transcurs d'aquesta visita a l' Amfiteatre, a més der moltes altres coses, us descobriran que:

1.-La coneguda salutació prèvia al combat "Ave Caèsar, morituri te salutant" només és va fer una sola vegada en tota la història. En realitat els lluitadors no dirigien cap paraula a l '"editor".

2.- A partir de les primeres repúbliques romanes, els gladiadors no eren esclaus sinó homes lliures, professionalitzats en escoles on es preparaven per guanyar-se la vida a l'arena.

3.- El gest típic de dit amunt, perdó pel vençut, dit avall, mort al vençut tampoc era així. El perdó, l'expressava l"editor" amb el puny tancat amb el dit polse amagat. Quan estenia la ma amb el dit polse desplegat (símbol de l'espasa) volia dir mort pel perdedor.

4.- Gairebé mai es condemnava al perdedor per part de l'"editor", ja que si ho feia tenia que indemnitzar a l'escola del lluitador mort amb una important suma de diners.

5.- El públic creuava apostes en les lluites i el guanyador s'emportava una safata de plata plena de diners.

6.- Es feia una pausa o entremig, que s'aprofitava per matar als condemnats a mort i als presoners de guerra a base de que els lleons o algun os se'ls cruspís de viu en viu. Aquesta part de l'espectacle no interessava gaire al públic. L'avorria, i la gent aprofitava per anar a fer un mos.

7.- Hi van haver gladiadores que es van considerar més provocadores que altre cosa.

8.- En els combats hi havia un arbitre que intervenia per aturar-lo o fer les indicacions oportunes als lluitadors que tenien que seguir unes determinades regles... igual que a la boxa.

9.- Els lluitadors que més combats guanyaven eren reconeguts i admirats socialment. 


La Maison Carrée es un temple romà dedicat als néts d'August que es conserva meravellosament i on es projecte una peli en 3D sobre la història de Nîmes.

Finalment la Tour Magne, situada en un promontori al que s'hi arriba en uns 15 minuts a peu des de l'esmentat temple, permet, després de pujar uns 180 graons contemplar una bonica panoràmica de la ciutat.

El centre històric és relativament petit i agradable de passejar. Davant mateix del temple romà hi ha un edifici modern de l'arquitecte Norman Foster, denominat Carrée d'Art dedicat a biblioteca, ludoteca i sales d'exposicions i conferències, que a pesar del contrast d'època i estil fa bona companyia a la construcció romana de més de 2000 anys d'antiguitat.

A la part moderna, una magnífica avinguda amb espais verds, fonts i escultures s'extens als peus dels Jardins de la Fontaine on està La Tour Magne.

El canal que passa per Nîmes, amb els seus petits pons i sortidors, li afegeixen encara més encant.

Si cliqueu sobre cada una de les tres paraules "Nîmes" que estan escrites en color, obtindreu més informació.

Vïdeo:

 

Foto i vídeo. mon-ra-mon

MONTPELLIER

 Montpellier està a 341 kms. de Barcelona. Amb cotxe i per l'autopista de Girona trigarem unes 3 hores i quart. Una vegada creuada la frontera, seguir sempre l'autopista A-9. La millor sortida per encarar el centre de la ciutat és la número 29.

Montpellier és una ciutat mitjana-gran, que permet passejar-la a peu, anem on anem. El centre històric està totalment tancat al transit rodat. Diuen que és l'espai d'aquesta mena més gran d'Europa, encara que ja se sap que els francesos tenen, segons ells, "el més gran", "le plus belle", etc. etc. de gairebé tot, jeje.

Situats a la immensa plaça de la Comèdie, on es troba l'oficina de turisme, tindrem un bon planell de la ciutat i les indicacions per no perdre'ns res del més interessant.

Crida l'atenció la quantitat de gent que es mou pel centre; els tramvies de colors; la quantitat de llibreries de nou i de vell, la quantitat de botigues de música, de tallers d'artesans, de galeries d'art, de centres de disseny; els seus Museus; les seves immenses ludoteques i biblioteques públiques; les seves instal·lacions esportives municipals, sobre tot una fantàstica piscina olímpica amb deu carrers (a tope de gent quan la vaig visitar); l'enorme quantitat de cafès i restaurants de tota mena; els edificis singulars, tant els antics com els nous i els novíssims. Disposa de teatres, auditoris i cinemes, tots ells amb una cartellera molt complerta.

Tot plegat respira molta activitat tant cultural com comercial i d'oci.

El fet de que Montpellier tingui la Facultat de Medicina més antiga del món i que durant molt de temps fos la meca per molts malalts d'arreu que buscaven guarir-se de greus malalties, es nota avui dia per la quantitat de consultes de metges que es van veient per tota la Ciutat.

Altres facultats universitaries per les que vaig passar, es veien força poblades d'estudiants.
 
Després de passar-hi dos dies i mig ben complerts, em va quedar, com sempre que vaig a França, una molt bona impressió i una sana enveja de com tenen organitzada la vida els nostres veïns del nord i del seu parlar gairebé sempre respectuós amb l'interlocutor i en un to de veu més aviat baix, el que en espais públics, sobre tot, es converteix en tot un plaer, potser pequè a casa nostra no sol passar gaire...

Hotels ni ha per triar i remenar. Posats a aconsellar, es bo triar-ne algun que estigui e uns 10 minuts a peu del centre, ja que la comoditat per arribar amb el cotxe és molt millor; per exemple al barri o zona que s'anomena "Antigone"

Vídeo:

 

Foto i vídeo. mon-ra-mon

AUVERGNE - França

 

Aquesta regió està situada al mig de França, zona del massis central i te com a capital Clermont Ferrand.
El viatge que comento està fet en dues setmanes, en cotxe particular. A 540 kms. de Barcelona (unes cinc hores i mitja per autopista -La Jonquera-Montpellier-Viaducte de Millou- sempre direcció Clermont Ferrand) ens plantem a Saint Flour, des de on podem començar a explorar els seus contorns.

El primer que recomano és la compra de la Guia Michelin dedicada exclusivament a l'Auvergne. Correspon a la col-lecció Le Guide Vert i està editada només en francès.

L'interés d'aquesta regió es múltiple. En primer lloc destacaria el paisatge, típicament volcànic - si troben els volcans més grans d'Europa - i per tant estem parlant de verdor, de llacs, cascades, rius, etc.
En segon lloc els pobles i la seva riquesa arquitectònica, ja sigui civil, religiosa o militar i, finalment la gastronomia, en especial els formatges del Cantal.

L'amabilitat de tothom que ens varem trobar es també una cosa important a assenyalar.

Son especialment remarcables aquests llocs:

Pobles: Le Puy-en-Velay  (patrimoni de la humanitat per la UNESCO); Salers, Saint Flour i Arlempdes, entre altres.

Paisatges: La ruta dels Monts du Cantal; els volcants Plomb du Cantal y Le Puy Mary, als que es pot pujar fins el cim; Mont Mezenc i la Cascada de la Baume; els llacs de Issarlés i el llac du Bouchet als que sel's hi pot donar tota la volta en caminades d'una hora aproximadament.

Arquitectura: castells, granjes antigues, ermites i catedrals, cases fortificades...

La zona és plena de campings, d'hostals, chambres d'hotes i hotels amb una bona relació qualitat-preu.

Aquest post no inclou la zona de Clermont Ferrand, que queda pendent per una propera visita.

Amb aquest vídeo, muntat amb unes quantes fotos del viatge et pots fer una petita idea sobre l'Auvergne.

PERPINYÀ

Perpinyà, capital del Rosselló a la Catalunya Nord, està a poc menys de 200 km. de Barcelona i s'hi arriba en dues hores per l'autopista de Girona.

Comentari:

Des de que es projectaven als cines de Perpinyà "The last tango in Paris", "Emmanuelle" i tantes altres pelis que ens havien portat a aquesta bonica ciutat han passat més de 35 anys. Ara el turisme hi va, sobre tot, per conèixer el seu centre històric i per degustar la cuina d'aquesta regió.

Aconsellaria deixar el cotxe en un dels parkings subterranis que envolten El Castellet. El primer que vàrem fer és anar a l'oficina de turisme que hi ha al Palau de Congressos perquè ens orientessin. Darrera del Palau i ha un parc amb uns plataners impressionants que val la pena veure'ls. D'aquí al Castellet, que és un dels llocs per on es pot accedir al centre històric hi ha cinc minuts a peu. A partir d'aquí es tracta d'anar caminant pels carrers i places veient per fora i si es pot per dintre el seguit d' edificis i monuments destacats que ofereix Perpinyà: El Castellet, La Llotja de Mar, el Palau de la Diputació, l'Ajuntament, La Catedral, el Palau dels Reis de Mallorca (alerta, si no està obert, per fora no s'arriba a veure, ja que el rodegen uns murs altíssims), la casa Xanxo, etc. Hi ha un munt de comerços de tota mena. Criden l'atenció els que venen xocolata "en plan delicatessen" i molts restaurants.

Nosaltres en vam triar un que està davant de la plaça Arago, a la Quai Sebàstien Vauban i que es diu Vauban. Un molt bon àpat a un preu raonable.

El balanç de la visita ha estat positiu. La ciutat és bonica i l'ambient que si respira agradable. De fa 35 anys no recordava massa mes que les pel·lícules i amb prou feina, jeje.

Enllaços directes a Perpinyà:

• Perpinyà a l’Enciclopèdia Catalana
• Perpinyà. Cultura i Patrimoni
• El català a la Catalunya Nord. Document de l’Institut de Sociolingüística Catana, publicat per la UOC (Universitat Oberta de Catalunya)
• Saps qui eren i que van fer els Angelets de la Terra?

Imatges: Montse, una mica de tot

(Si fas clik sobre les fotos les veuràs ampliades a tota pantalla)

CERET

Ceret, capital del Vallespir a la Catalunya Nord està a 178 kms. de Barcelona. Per l'autopista de Girona tardarem dues hores. Després de La Junquera, agafarem la sortida 43 on ja surt assenyalat Ceret.

Comentari:

Dir Ceret és dir Art Modern, plataners de més de 25 metres d’alçada i quatre metres de perímetre de tronc, es parlar del luxe de lo natural, de la dignitat de lo antic, d’un ritme de vida més racional i també és paisatge, bon menjar, cireres…

Els dissabtes entre les 7 i les 12,45 del matí es dia de mercat. El boulevard principal, flanquejat per plataners centenaris i algunes de les places del vell Ceret s’omplen de paradetes de verdures i fruites acabades de collir, de flors, d’espècies, d’artesania, de roba, de joguines, de menjars de tona mena… 

Una riuada de gent mira i compra. Un conjunt de jazz posa música a la festa. Més amunt un bon acordionista també. Seiem a una taula de la terrassa del Bar De Pablo a prendre el vermut. 

L’espectacle del mercat des de aquí es fantàstic. La gent que compra, a més dels queviures i demés estris per la supervivència física, porta rams de flors per casa seva.

Quan pleguen els comerciants anem a dinar al restaurant La Fontaine, que te tauletes al aire lliure en la placeta de la Font dels Nou Raigs; una delícia de plaça. Els altres dos restaurants que hi ha també tenen taules a fora i s’omplen totes. El conjunt de jazz amenitza el dinar, que per cert, està boníssim i servit amb una deferència gran.

A la tarda, visitem el Museu d’Art Modern, reconegut internacionalment. Picasso, Matisse, Gris, Chagall, Manolo, etc. delecten la vista. Molts d’aquests artistes, Picasso inclòs, van viure i treballar a Ceret. 

Repartits per tota la ciutat hi ha una espècie de púlpits amb les reproduccions de les pintures que es van fer des de el mateix lloc on estan aquests estris, amb les explicacions sobre l’obra i l’autor.

Des de les habitacions altes de l’hotel Des Arcades a la mateixa plaça Picasso es veu, si el dia és clar, el Canigó , que aquests dies apareix encara amb neu. 

Tant l’hotel, molt recomanable per cert, com el bar de Pablo, que estan comunicats, tenen les parets plenes de quadres originals, litografies, cartells, fotografies, etc. relacionats amb el bo i millor de l’art contemporani. Es poden admirar originals dedicats als amos d’aquests establiments de Dalí, Cuixart, Brossa, Tàpies i dotzenes d’artistes més.

Des de Ceret podem arribar a Perpinyà en menys de mitja hora; ciutat que també val la pena visitar. En parlaré una mica en el proper post.

Quan arribi l’hora de tornar a casa vostra, si fa bon temps i no teniu massa pressa, agafeu la carretera que porta a Prats de Molló. 

Al passar per Amélie les Bains podreu admirar el riu Tech passant per sota dels seus ponts. 

A Arlès sur Tech, val la pena visitar la gran Abadia medieval i l’edifici de l’Ajuntament i a Prats de Molló fer una passejada per la ciutat fortificada i si és l’hora de dinar, fer-ho al Restaurant Bellevue. Boníssim.

Enllaços directes a Ceret:

• Ceret a l’Enciclopèdia Catalana
• Ceret – Web del Museu d’Art Modern
• Ceret – Oficina de Turisme
• Ceret – Web de l’Hotel Des Arcades

Imatges: Mon-Ra-Mon

(Si cliques sobre les fotos les veuràs ampliades)