Visitar Núria quan només hi ha mitja dotzena de persones, permet gaudir del silenci en mig d'un entorn preciós.
Aquesta vegada hem pujat amb el cremallera des de Ribes de Fresser i un cop allà, hem voltat durant més de tres hores i mitja per aquest escenari majestuós.
No afegiré més que unes quantes fotos, un vídeo i l'enllaç que informa de tot el que s'ofereix a nivell turístic sobre la Vall de Núria (clik)
Sempre és gratificant visitar la Vall de Ribes. Aquesta vegada la visita ha estat de tres dies i motivada per la celebració de la 20 edició de la Fira de la Mel a Ribes mateix. Xerrades, venda de productes produïts per les abelles, concerts, etc.
A més de la fira i els seus actes, hem aprofitat per passejar pels carrers de Ribes, de Pardines i de Campelles, visitant també les ermites de Santa Magdalena a Pujalt, tocant a Pardines i de Sant Antoni a poca distància de Campelles.
Panoràmiques magnífiques, d'aquelles que recordes haver gaudit moltes vegades i que quan marxes et fas el propòsit de tornar-hi aviat.
Ribes te uns bons establiments per hostatjar-se i per menjar. El nostre hotel va ser aquesta vegada el Prats, un veterà hotel que ha anat renovant les seves instal·lacions i conservant un tracte excel·lent i una bona cuina.
Vam dinar un dia a Els Caçadors, desconegut en relació al que va ser fa unes dècades, quan es caracteritzava per la quantitat de menjar que et posaven al plat. Ara, modernitzat i més sofisticat, segueix tenint una clientela fidel i abundosa.
A més de les fotos, penjo un vídeo que he muntat sobre el que hem vist aquests dies i els enllaços que us ampliaran la informació sobre els recursos de tota mena que té aquesta meravellosa Vall de Ribes (clik)
Aquesta excursió, tot un clàssic, està a l'abast de la majoria de persones de qualsevol edat. El cotxe s'ha de deixar a l'aparcament del Refugi de Pollineres i des d'aquí a peu, xino-xano, trigarem uns cinquanta minuts.
Si ho feu via Lles i el Cap del Rec, des de Barcelona, heu de dirigir-vos a Martinet, a la Cerdanya. Passat el poble, a la dreta trobareu la carretera que porta a Arànser i a Lles. Agafant el túnel del Cadí, des de Barcelona trigareu unes dues hores i quart fins al Refugi del Cap del Rec.
D'aquí surt una pista de terra i pedres que té 8 kms. fins a l'aparcament de Pollineres. És apta per tota mena de vehicles, però els turismes s'ho han de prendre amb calma.
A Pollineres està assenyalat el camí que ens portarà als estanys.
El trajecte en aquesta època de començaments d'estiu és molt bonic: prats, boscos, rierols i cascades acompanyen als excursionistes.
El primer estany que trobareu és el petit. Sense deixar la pista en direcció al Refugi dels estanys, accedireu a l'Estany gran o superior que està a 2.360 metres d'altitud, girant a l'esquerra i salvant un pendent una mica fort però molt curt.
L'espectacle dels llacs, val la pena. Així ho pensa molta gent que hi peregrina per dotzenes cada dia.
Si us porteu vosaltres el menjar, el lloc és un dels millors escenaris-menjador que podeu triar. Si no, us recomano la Fonda Domingo de Lles. Menjareu de luxe a un preu molt ajustat.
Setcases està a 140 kms. de Barcelona. Podem anar-hi via Vic (C-17), Ripoll i Camprodón. Trigarem una mica més de dues hores.
Es tracta d'un poble de muntanya, a quatre pases del neixement del Ter. Punt de partida de dotzenes de excursions. És un referent de l'història del excursionisme català.
El Centre Excursionista de Catalunya
hi te una presència important. Allà us informaran sobre totes les
possibilitats que te l'entorn en quant a acvtivitats de muntanya
(senderisme, alpinisme, esquí, etc.)
Els paisatges que hi trobareu us agradaràn molt. Alta muntanya: rius, vegetació, animals...natura!.
Trobarem hostals, campings i restaurants a dojo. Can Tiranda, és un dels hostals-restaurant que puc recomenar, tant per dormir com per menjar. Us asseguro que no us quedareu pas amb gana.
Aquesta vall es troba a la comarca pirinenca del Pallars Sobirà. Per arribar-hi anirem fins a Sort (unes 3 hores des de Barcelona pel Túnel del Cadí, La Seu d'Urgell i Port del Cantó). A la sortida de Sort direcció Nord trobarem la carretera que ens porta a Llessui. Aquesta (Sort-Llessui) te només 13 Km i corresponen a la llargada de la Vall.
Comentari:
La Vall d'Àssua és ample, lluminosa i verda. Els seus pobles (Altron, Sorre, Saurí, Lllesui, etc.) conserven tot l'antic sabor de les valls pirinenques. Hi trobem ramats d'ovelles, cabres i cavalls i amb una mica de sort podrem conversar amb algun pastor o pastora, com ens va passar a nosaltres aquest pont de Tots Sants.
A Llessui hi ha un Museu dedicat als pastors d'aquesta contrada que val molt la pena. A 2,5 km. direcció nord hi ha un mirador que ofereix una panoràmica excepcional sobre tota la Vall.
Per dinar, no us ho penseu, aneu al restaurant Casa Joana, a peu de la carretera, a l'alçada de la desviació al poble de Bernui. Fa més de 30 anys que ofereix plats típics i molt originals de la Vall i de la resta de la regió. Hi va gent d'arreu.
Parlant de menjar: son famosos els formatges, els embotits (la girella particularment) i les carns que es fan en aquestes terres.
Si trieu Sort per allotjar-vos, recomano l'Hotel Les Brases, sortint del poble en direcció a Rialp. La relació qualitat-preu es molt bona.
Totes les estacions de l'any son bones per visitar la Vall d'Àssua, però si ho feu a la tardor, l'espectacle de llum i color és emocionant.
Des de Barcelona, amb cotxe, trigarem una mica més de tres hores fins la boca sud de la Vall. El trajecte pot ser: autovia A-2 direcció Lleida. Agafar la sortida 461 direcció Vielha per la N-230. Passat Pont de Suert trobem, a ma dreta, la carretera d'aquesta fabulosa Vall.
Comentari:
Barruera, Boí, Tahull, Erill la Vall, Durro... les seves esglèsies romàniques d'una humil però grandiosa bellesa... el Parc Nacional d'Aigüestortes... dotzenes de camins de muntanya, llacs, fonts... tradicions espectaculars com la baixada de les falles que es fa en quasi tots els pobles en ple solsciti d'estiu...
En aquesta vall, podem estar-nos-hi els dies que volguem. No ens l'acabarem mai. L'oferta d'hostaleria i restauració es molt amplia.
Si us agrada el càmping, el Boneta, de Barruera, que està en el mateix poble i al costat del riu Noguera de Tor, està força bé com a càmping petit i de muntanya i a poca distància d'indrets magnífics.
Al mateix Barruera, en plan d'hotel, senzill però comfortable, us recomanaria l'Hostal Noray.
Pel menjar no cal patir. Menjareu bé pràcticament a tot arreu. Per dir-vos-en un, l'ultim lloc on he menjat (aquest diumenge passat) és l'hostal L’Aüt a la plaça de l'església d'Erill-la Vall. La vedella amb bolets, per exemple, la fan boníssima.
