CORBERA DE LLOBREGAT

A Corbera de Llobregat mi uneix el record de moltes bones vivències passades sobretot en els anys 80 i 90, principalment els estius, que els passàvem plegats amb els pares i amb els nostres fills, aleshores molt jovenets i envoltats de bons amics.

 

Encara que des d'aleshores, Corbera ha crescut molt, passant de ser un poble gairebé d'estiueig a un poble on la gent que hi viu ho fa de manera permanent, val la pena descobrir-lo per un munt de detalls: natura, història, oci...

Reprodueixo, íntegrament l'apunt que l'Ajuntament de Corbera té publicat a internet, perquè recull els trets més destacats d'aquesta bonica localitat tan a prop de Barcelona però tan allunyada de la seva contaminació.

"Corbera de Llobregat és una població situada a la comarca del Baix Llobregat, a la vall baixa del riu, a uns25 quilòmetres de Barcelona, amb una altitud de 652 metres sobre el nivell del mar al Puig d'Agulles, el seu punt més alt. El seu territori és molt accidentat orogràficament pel massís del Garraf-Ordal i està cobert en bona part per extenses zones de bosc.

La zona alta conforma el nucli més antic, la Corbera mil·lenària, i la zona baixa, que es va desenvolupar posteriorment entorn de la masia de Can Roig, ocupa la part meridional del terme, prop de la riera de Rafamans.

Els elements més destacats del nucli històric són el Casal de Santa Magdalena (segle XVI), també conegut com el Castell; l’antic Hospital de Pelegrins (segle XVI); l’església de Santa Maria (segle XIII i successius); les runes de l’antic Castell de Cavallers (segle X); entre d’altres.

Prop de la vila de Corbera, hi trobem l’Antic Priorat de Sant Ponç que va ser construït al segle XI, en estil romànic llombard. L’església de Sant Ponç, que es troba en excel·lent estat de conservació, és una de les mostres romàniques més importants de la província de Barcelona. L'Aplec es celebra el segon diumenge del mes de maig.

Corbera compta amb extenses zones de bosc, que possibiliten les activitats en plena natura. Actualment hi ha diverses rutes aptes per a tots els públics en format d’itineraris senyalitzats. També s’han rehabilitat antics camins de ferradura que permeten passejar per qualsevol racó del municipi, a peu o en bicicleta de muntanya. Fonts, masies i arbres centenaris completen l’oferta de natura de Corbera que, a només 25 km. de Barcelona, és plena d’indrets màgics per descobrir.
Des del servei de Turisme proposem dues visites comentades:

Corbera, 1.000 anys en una passejada. Recorregut a peu pel nucli històric que permet apreciar els diferents elements de la vila medieval.
Monestir de Sant Ponç de Corbera. Visita guiada a l'església de l'antic monestir romànic resseguint els trets característics de la seva arquitectura, la seva història i el seu entorn natural.

Per als visitants que desitgin recórrer la nostra vila per lliure recomanem:

Audioguia de Corbera (en català, castellà, anglès i francès)
Rutes de natura: itineraris de natura per 21,27 hectàrees que representen una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis. Gaudint de boscos, fonts, camins de ferradura, el monestir de St. Ponç i paratges naturals espectaculars.


El Punt d'Informació Turística

Exposició permanent i emotiu audiovisual “Corbera, instantànies de bons records”.
Mostra de productes dels comerços artesans de Corbera.


Viure les festes populars:

El 1er Pessebre Vivent de Catalunya, tots els festius i vigílies de festius des del primer cap de setmana de desembre fins al segon cap de setmana de gener.
17 de gener, Festa Major de Sant Antoni Abat amb els tres tombs per la vila.
Aplec de Sant Ponç, amb missa, sardanes, mercat artesanal.
La Fira Innova, exposició comercial.
Festes majors d'estiu, dia 22 de juliol Santa Magdalena, úniques, amb la fira de barraques, la tapatum, la nit de l'empalmada i els correfocs.

Gaudir de la gastronomia:

Corbera Sabors és un col·lectiu gastronòmic format per restauradors i empresaris corberencs amb una llarga trajectòria professional que els ofereix una gran varietat de plats de la gastronomia Catalana. www.corberasabors.com"

Fotos baixades d'internet.

SALÀS DE PALLARS

Està a 190 kms. de Barcelona. En cotxe hi arribarem en dues hores i mitja per la A-2, direcció Lleida, sortida 517 (Cervera nord. Agramunt). Seguirem direcció Tremp i La Pobla de Segur. Després de passar Tremp, trobarem la desviació a Salàs.

Salàs de Pallars, a la comarca del Pallars Jussà és un poble interessant. El centre històric o vila closa, conserva l'aire medieval de tots els seus edificis. Ofereix bones vistes a l'embassament de Sant Antoni i una gastronomia molt  saborosa, sobre tot la del Restaurant de l'hotel Bertran, on la qüestió de l'hostatge també val la pena (clik)

Passejades pels boscos i a l'embassament són molt recomanables. Personalment ho he gaudit en època de tardor.

I el que és una experiència diferent i que realment val la pena, és assistir a la Diada de Rememoració de la Fira de Salàs, a primers de novembre.

Antigament la Fira de Salàs, dedicada sobre tot al bestiar de peu redó era molt important. Tot una fita pel poble i la comarca. A més de l'activitat pròpia de tota fira d'aquesta mena, comprar i vendre, hi havia dos cafès-cantant on es feien espectacles de cabaret de l'estil del Molino de Barcelona o altres locals  semblants. A la dècada dels seixanta, l'arribada dels tractors va anar afeblint la Fira, fins que va deixar de fer-se.

Per sort, ara fa uns  anys, es rememora aquella gran Fira, i, a escala, es produeixen espectacles de teatre, ball tradicional, concerts de jazz, a més de la venda i presentació d'articles agro-pecuaris i també una petita mostra d'animals de peu redò.

Aquest any, he assistit a la rememoració i ho he passat molt bé. Al Café Salón, on antigament es feia cabaret, obra exclusivament per la fira i s'ambienta degudament. Varies vedets i el clàssic presentador de music-hall munten l'espectacle que disfruten vells i joves del poble i de les rodalies. El poble té uns 400 habitants i els dies de la fira poden arribar a 6.000 persones.

Cançons picants i vestuari provocatiu i molt bon humor, fan que els firaires, vestits com ho feien fa molts anys, muntin el seu número igual que el públic del Molino.

En una era, es va escenificar el tracte entre un comprador i un venedor de cavalleries on sortien aspectes de les relacions personals d'aquella societat de ramaders i pagesos.

Una companyia de teatre va reproduir l'escena dels camarot dels Germans Marx i una banda de jazz va tancar la fira amb una sessió de molta qualitat.

A destacar molt especialment, les botigues museu que es poden visitar els caps de setmana. Una barberia, una de queviures, una farmàcia, un estanc i una merceria que conserven el mobiliari, la il·luminació i tots els productes que s'utilitzaven en aquests establiments fa més de mig segle.

Per acabar, l'any passat, Quim Masferrer va portar el seu programa El Foraster a la Fira de Salàs. Per aquells que el vulguin veure, aquí està el vídeo:

 

NÚRIA

Visitar Núria quan només hi ha mitja dotzena de persones, permet gaudir del silenci en mig d'un entorn preciós.

Aquesta vegada hem pujat amb el cremallera des de Ribes de Fresser i un cop allà, hem voltat durant més de tres hores i mitja per aquest escenari majestuós.

No afegiré més que unes quantes fotos, un vídeo i l'enllaç que informa de tot el que s'ofereix a nivell turístic sobre la Vall de Núria (clik)

RIBES DE FRESSER-PARDINES-CAMPELLES

Sempre és gratificant visitar la Vall de Ribes. Aquesta vegada la visita ha estat de tres dies i motivada per la celebració de la 20 edició de la Fira de la Mel a Ribes mateix. Xerrades, venda de productes produïts per les abelles, concerts, etc.

A més de la fira i els seus actes, hem aprofitat per passejar pels carrers de Ribes, de Pardines i de Campelles, visitant també les ermites de Santa Magdalena a Pujalt, tocant a Pardines i de Sant Antoni a poca distància de Campelles.

Panoràmiques magnífiques, d'aquelles que recordes haver gaudit moltes vegades i que quan marxes et fas el propòsit de tornar-hi aviat.

Ribes te uns bons establiments per hostatjar-se i per menjar. El nostre hotel va ser aquesta vegada el Prats, un veterà hotel que ha anat renovant les seves instal·lacions i conservant un tracte excel·lent i una bona cuina.

Vam dinar un dia a Els Caçadors, desconegut en relació al que va ser fa unes dècades, quan es caracteritzava per la quantitat de menjar que et posaven al plat. Ara, modernitzat i més sofisticat, segueix tenint una clientela fidel i abundosa.

A més de les fotos, penjo un vídeo que he muntat sobre el que hem vist aquests dies i els enllaços que us ampliaran la informació sobre els recursos de tota mena que té aquesta meravellosa Vall de Ribes (clik)

LA VALL DE LLÉMENA (Gironès/Garrotxa)

Per coneixer aquesta bonica vall (cliqueu)  agafarem l'autopista AP-7 direcció França. La sortida 6b (Girona Oest), ens deixa al punt d'agafar en la primera rotonda després del peatge la carretera que ens portarà a Sant Gregori.

La carretera ens portarà fins a Sant Aniol de Finestres, passant entre altres pels pobles de Canet d'Adri (ens desviarem 3 kms.) i Sant Martí de Llémena.

La riera de Llémena, la vegetació, les muntanyes (la Serra de Finestres, els Cingles de Can Roca i el Massís de Rocacorba), els camps de blat i les esglésies configuren un paisatge majestuós, on la pau i la tranquil·litat regnen acompanyades del cant dels ocells.

Hi ha molts camins per fer rutes que apunten a paratges mig amagats però molt bonics.

Fotos: mon-ra-mon

LES ILLES MEDES - COSTA BRAVA

Informació detallada sobre les Medes (cliqueu)

Per acostar-nos a les Illes Medes, tindrem que anar fins L'Estartit, a uns140 kms. de Barcelona per l'autopista AP-7 direcció França.

Al mateix port nàutic trobarem les taquilles per comprar els tiquets fer un bonic trajecte per mar, d'una hora i mitja de durada, amb un catamarà que te el fons de vidre.

Les Medes estan a menys d'un quilòmetre de la costa i atrauen milers de submarinistes d'arreu, degut a la bellesa dels seus fons.

La part aèria de les illes és també molt interessant . Les formes originals que configuren l'arxipèlag i l'impressionant abundància d'aus sobrevolant-lo permanentment, així com la paleta de colors de l'aigua que en molts punts reflecteixen els que hi ha a sota, ofereix un espectacle molt bonic.

La visió submarina des de el vaixell pot decebre una mica. Dependrà de la llum i de la tranquil·litat de les aigües en el moment de la observació.Està clar que els que ho tenen millor per això són els que baixen amb neoprè i oxigen.

El recorregut que fa el catamarà, arriba fins l'anomenada Roca Foradada al nord de L'Estartit. Un regal per la vista. L'escarpat tros de costa que veurem fins arribar-hi també val la pena.

Fotos i vídeo: mon-ra-mon

SANT HILARI SACALM

Sant Hilari Sacalm, al Montseny, està a 93 kms. de Barcelona. En cotxe podem anar-hi per la AP-7 direcció Girona i agafar la Sortida 10.

Es tracta del poble de les cent fonts (jo no les he contat) però es veritat que l'aigua brolla per arreu.

Les rutes per fer excursions de curt, mig i llarg recorregut són moltes. La varietat d'arbres i vegetació de tot el municipi és extraordinari. Amb cotxe, i a poca distància podem arribar a miradors espectaculars, com el del Santuari de Nostra Senyora del Coll (foto).

Passejar pel poble i senders és agradable i relaxant . El seu Museu és força interessant i és a la vegada l'Oficina d'Informació Turística (clik) -trobareu tota la informació per conèixer i gaudir a fons Sant Hilari -

Per menjar i dormir hi ha un munt d'establiments per triar i remenar.

CASTELLCIR - CASTELL DE LA POPA

CASTELLCIR està a 50 kms. de Barcelona. Una hora en cotxe, seguint la carretera que porta a Moià, passant per Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i Castellterçol, on girarem a la dreta tan aviat com arribem a aquest poble.

Una mica més d'un km. i estarem a Castellcir. 

Com que l’objectiu d’aquest post és explicar l’excursió al Castell de La Popa, travessarem el poble fins a una rotonda on, de cara, veurem la llar d’infants. Allà mateix, a mà dreta –està assenyalat- girarem per una pista majoritàriament de sorra en direcció a aquest Castell. 

Després d’un parell de kms. deixarem el cotxe, a prop d’una granja que es veu des de la pista. A peu, seguirem el camí i en una hora, aproximadament, ens trobarem el Castell.

Es tracta d’una construcció del segle X, situada sobre una roca elevada i allargada que fa queel conjunt sembli un vaixell.

El Castell és gran, però està en bastant mal estat, tot i que es poden apreciar perfectament les diferents parts que el configuraven.

La panoràmica que es veu des d'allà és espectacular: Pirineu, Montserrat, Montseny, Cingles diversos, i pràcticament el Vallès. Val molt la pena.

De tornada, si no us heu emportat el dinar i us agrada la cuina italiana, a la sortida de Castellcir hi ha la pizzeria, restaurant El Maestro. Es menja bé.

Informació històrica del Castell: cliqueu aquí

AITONA

Aitona, (clik) és un poble del Segrià, que correspon al Baix Segre. Està a uns 20 kms. de LLeida i té uns 2400 habitants.

Entre altres trets destacats, té el de ser el municipi que més tones de fruita produeix de tot Catalunya (100 milions de quilos). Principalment préssecs de diferents varietats. Aquest fet, produeix durant uns deu o dotze dies del més de març un espectacle fantàstic: el de la floració de milers i milers d'arbres que posen una pàtina de colors molt intensos al paisatge.

Predomina el rosa dels presseguers, però en trobarem d'altres, perquè també hi ha fruites de més classes: peres, cireres, albercocs, prunes, etc.

L'Ajuntament d'Aitona, (clik) està potenciant actualment el turisme per que la gent gaudeixi tant de l'espectacle primaveral, com el que ofereix el fruit a l'arbre en mesos una mica més calorosos.

Hi ha dues rutes entre els arbres que estan perfectament senyalitzades que surten del mateix poble. Una de plana, de 5,5 kms. i l'altre més empinada d'una mica menys de 5.

A més, pujant a l'Ermita de Sant Joan de Carratalà, del segle XII, situada a la sortida del poble, gaudirem d'una panoràmica impressionant, que provoca una espècie d'estat hipnòtic tot mirant la diversitat de colors entre els geomètrics i perfectes espais cultivats

Per dinar, el poble conte amb dos restaurants, amb bona relació qualitat-preu.