dilluns, 2 de maig del 2011

CERET


Ceret, capital del Vallespir a la Catalunya Nord està a 178 kms. de Barcelona. Per l'autopista de Girona tardarem dues hores. Després de La Junquera, agafarem la sortida 43 on ja surt assenyalat Ceret.

Comentari:

Dir Ceret és dir Art Modern, plataners de més de 25 metres d’alçada i quatre metres de perímetre de tronc, es parlar del luxe de lo natural, de la dignitat de lo antic, d’un ritme de vida més racional i també és paisatge, bon menjar, cireres…

Els dissabtes entre les 7 i les 12,45 del matí es dia de mercat. El boulevard principal, flanquejat per plataners centenaris i algunes de les places del vell Ceret s’omplen de paradetes de verdures i fruites acabades de collir, de flors, d’espècies, d’artesania, de roba, de joguines, de menjars de tona mena… 

Una riuada de gent mira i compra. Un conjunt de jazz posa música a la festa. Més amunt un bon acordionista també. Seiem a una taula de la terrassa del Bar De Pablo a prendre el vermut. 

L’espectacle del mercat des de aquí es fantàstic. La gent que compra, a més dels queviures i demés estris per la supervivència física, porta rams de flors per casa seva.

Quan pleguen els comerciants anem a dinar al restaurant La Fontaine, que te tauletes al aire lliure en la placeta de la Font dels Nou Raigs; una delícia de plaça. Els altres dos restaurants que hi ha també tenen taules a fora i s’omplen totes. El conjunt de jazz amenitza el dinar, que per cert, està boníssim i servit amb una deferència gran.

A la tarda, visitem el Museu d’Art Modern, reconegut internacionalment. Picasso, Matisse, Gris, Chagall, Manolo, etc. delecten la vista. Molts d’aquests artistes, Picasso inclòs, van viure i treballar a Ceret. 

Repartits per tota la ciutat hi ha una espècie de púlpits amb les reproduccions de les pintures que es van fer des de el mateix lloc on estan aquests estris, amb les explicacions sobre l’obra i l’autor.

Des de les habitacions altes de l’hotel Des Arcades a la mateixa plaça Picasso es veu, si el dia és clar, el Canigó , que aquests dies apareix encara amb neu. 

Tant l’hotel, molt recomanable per cert, com el bar de Pablo, que estan comunicats, tenen les parets plenes de quadres originals, litografies, cartells, fotografies, etc. relacionats amb el bo i millor de l’art contemporani. Es poden admirar originals dedicats als amos d’aquests establiments de Dalí, Cuixart, Brossa, Tàpies i dotzenes d’artistes més.

Des de Ceret podem arribar a Perpinyà en menys de mitja hora; ciutat que també val la pena visitar. En parlaré una mica en el proper post.

Quan arribi l’hora de tornar a casa vostra, si fa bon temps i no teniu massa pressa, agafeu la carretera que porta a Prats de Molló. 

Al passar per Amélie les Bains podreu admirar el riu Tech passant per sota dels seus ponts. 

A Arlès sur Tech, val la pena visitar la gran Abadia medieval i l’edifici de l’Ajuntament i a Prats de Molló fer una passejada per la ciutat fortificada i si és l’hora de dinar, fer-ho al Restaurant Bellevue. Boníssim.
Enllaços directes a Ceret:







Imatges: Mon-Ra-Mon
(Si cliques sobre les fotos les veuràs ampliades)

2 comentaris:

  1. Molt didàctic el teu reportatge i les teves fotos pel sol fet de ser originals. Fa enveja la gent que viu en aquests pobles. Vaig coneixer Ceret en els gloriosos temps dels viatges de cap de setmana a veure cinema, però ja fa temps que no he tornat, i els teus comentaris m'han possat el lloc al dia.

    ResponElimina
  2. JOSEP LLUÍS: Dones en el clau quan dius que fa enveja la gent que viu en pobles com aquest. Quan obserbavem els posats de les persones que anaven i venien el dia de mercat vàrem comentar amb la Montse aquesta qüestió. La gent es veia tranquila i alegre a la vegada; les mostres d'educació eren constants... serà pel que serà, però si que fan enveja.

    ResponElimina