diumenge, 22 de juliol de 2012

IRLANDA


Irlandaconcretament la República d'Irlanda, capital Dublín és el motiu d'aquest post.
En un viatge organitzat de vuit dies voltant per l'illa i destinant un parell de dies a Dublín, pots arribar a fer-te una idea sobre aquest país.

Independent des de fa no més 90 anys (1922), els seus habitants han viscut, a més de les guerres de religions, per la independència, etc. una de les tragèdies més grans que pot patir un país: la fam.

En ple segle XIX, un bacteri va fer malbé la collita de patates  que era la base de l'alimentació de la gent. Van morir de fam milions de persones i altres van emigrar, sobre tot als Estats Units i al Canadà.

Abans de la tragèdia, a Irlanda hi vivien quasi vuit milions de persones; ara son poc més de quatre milions i mig... Els descendents dels que van marxar, sumen més de quaranta milions, distribuïts, sobre tot en els dos països assenyalats.

Es destacable la producció literària i musical d'aquest país. Varis premis Nobel de literatura i un munt de músics de fama mundial posen en evidència el nivell dels irlandesos en aquestes arts.

Tenen dues llengües oficials: l'anglès i el gaèlic o irlandès. Avui dia, l'anglès s'utilitza bastant més que l'Irlandès, tot i que el govern i la gent en general fa esforços per impulsar-la al màxim.

La cervesa és una de les passions dels habitants d'aquest país. La Guinness (negra) es troba per arreu i es veu en quantitats industrials. Alerta, tenen altres marques que també son molt bones...

La vida social es fa molt als pubs. A Dublín hi ha un barri, el Temple Bar, que ni ha dotzenes. Tots, gairebé, ofereixen actuacions de música en directe. L'ambient que si respira es alegre, encara que a partir de certes hores de la nit, pels carrers es veuen alguns que n'han fet un gra massa amb la famosa Guinness.

Li diuen l'illa verda i realment ho és. Per tant hem d'esperar pluja abundosa sigui l'època que sigui. Quan plou menys és al juliol i l'agost.

El paisatge és bonic, tant el de costa (penya-segats) com el d'interior (prats immensos, parcs naturals). Son interessants les restes arqueològiques celtes (els irlandesos estan orgullosos de ser l' únic poble que no van poder colonitzar els romans).

Dublín és una capital agradable, amb una bona colla de atractius tan culturals com recreatius i la gent és amable i sempre disposada a ajudar.

Irlanda, va estar entre els cinc països més rics del mon des-de finals dels 90 fins al 2007. La crisi financera i immobiliària els ha portat ha ser un dels primers països intervinguts. Hi ha un atur elevat (més del 15%)...

Si decidiu viatjar a Irlanda pel vostre conte, penseu que circulen com els anglesos, per l'esquerra i això, al menys a mi, és el que em va portar a fer-lo via circuit organitzat amb tot el que això te de bó (guia) i el que te de dolent (anar una mica a toc de pito).

Curiositats escoltades en aquest viatge:

1.- Els funerals irlandesos son més alegres que les bodes escoceses.
Expliquen que quan un irlandès mort, els seus amics es reuneixen en un pub per parlar de la vida del difunt, destacant els aspectes mes positius i els mes divertits. Tot això bevent cervesa. El fèretre entra també al pub i sobre d'ell es posen les gerres de la cervesa que es prenen els assistents, de manera que el propi difunt participa de l'acte.
A Escòcia, els casaments se celebren amb pocs convidats. Després de la cerimònia, la gent pren unes copes i marxa a casa seva al cap de poca estona...

2.- Les portes pintades de colors vius i diferents a les cases irlandeses sembla que es deu a que quan fa molts anys els carrers tenien poca llum i no hi havia panys a les portes, els que sortien a beure de nit al tornar borratxos a casa s'equivocaven sovint de porta. Aleshores van decidir pintar-les de colors diferents per tal de no equivocar-se.

3.- Els amants de la cervesa Guinness, que a Irlanda son la majoria, diuen que a les 17 hores i 59 minuts s'ha de brindar amb una Guinness per commemorar l'any de la fundació d'aquesta llegendària marca, al 1759.

Aquí teniu un vídeo fet amb unes quantes fotos del viatge:



Per acabar, una selecció de música i interprets irlandesos:

 

3 comentaris:

  1. He trobat molt interessants i didàctiques les teves indicacions, i també les teves fotos. Quasi bé hom es transporta a l'ambient del pais.
    En quan a la música sembla mentida que, en proporció a lo que és el pais, la quantitat i qualitat de músics que en surten. La fama assolida per alguns d'ells (com els U2 que ens has mostrat) ho demostren.
    A mi m'agraden des de sempre els Chieftains quan sel's deixa sols (els directes son molt bons), i les seves col.laboracions amb gent com el monstre d'escenari Carlos Núñez.
    Ha estat un bon treball aquest teu. Tant de bó seguiu fent viatges com aquest amb salut i força de voluntat.

    ResponElimina
  2. Com a complement del comentari anterior dir-te que la Mary Black es bona, però l'Eleanor McEvoy també, i dona gust sentir-les cantar a totes dues juntes.

    ResponElimina
  3. JOSEP LLUÍS: Conec només una mica la música irlandesa, però a partir d'aquest viatge miraré d'anar sentint-ne més sovint. Tindré en compte els comentaris que fas sobre determinats artistes. Les teves opinions en aquests temes tenen molt de valor. Gràcies.

    ResponElimina