dilluns, 22 de setembre de 2014

VALLS DE ERRO, SALAZAR I RONCAL I LA SELVA DE IRATI - NAVARRA


Pobles i paisatges que valen la pena del Pirineu navarrés. Des de Barcelona a Burguete (Auritz en eusquera) que està a només 2 kms. de Roncesvalles (Orreaga en eusquera) hi ha uns 520 kms. Si hi anem per l'autopista farem el trajecte en una mica més de 5 hores (Barcelona, Lleida, Zaragoza, Pamplona - sortida 82 direcció M-135 a Roncesvalles). Temps dedicat a la ruta: 6 dies.


Burguete serà doncs el primer poble d'aquesta ruta. Es tracta d'un típic poble-carrer. Les cases principals s'estenen a banda i banda de la carretera que és el carrer a què em refereixo. Les cases típiques de l'arquitectura d'aquesta zona estan adornades amb flors i el trànsit de pelegrins que vénen de Roncesvalles per fer "el camino" és constant.


Ens vam hostatjar a l'hostal Burguete, antic i senzill, que té el plus que durant una colla d'anys hi passava uns dies l'Ernest Hemingway. Casualment ens van donar l'habitació que ell feia servir.

Des de Burguete ens arribem a Roncesvalles, lloc de la cèlebre batalla amb Carlemany de protagonista i actualment punt de trobada i sortida dels pelegrins a Santiago de Compostela. Ens trobarem la Colegiata amb una sèrie d'edificis destinats a hostatjar sobretot, pelegrins.



Continuant la carretera en direcció nord val la pena aturar-se a l'Alto de Ibañeta on es pot gaudir d'una bella panoràmica dels Pirineus al peu del monument dedicat a la batalla

Val la pena arribar-se al poble de Saint Jean Pied de Port, en territori francès. Molt turístic, però ple de detalls que el fan digne de ser visitat.

Des de Burguete, que correspon a la Vall d'Erro, ens arribarem al poble de Orbaizeta que està a una mitja hora de cotxe, ja que des d'aquí accedirem a una de les entrades de la Selva de Irati, la segona massa forestal més gran de faigs i avets d'Europa. Vam fer una de les rutes a peu més típiques i de baixa dificultat. Són tres hores a peu per un circuit circular que voreja l'embassament d'Irabia i que permet veure aspectes diversos de la flora d'aquest singular i preciós indret.



Després de tres nits a Burguete, vam anar a Ochagavia, a la Vall del Salazar on puc recomanar l'Hostal Orialde a l'entrada del poble. Ochagavía és un poble molt bonic; arquetípic dels pobles navarresos del Pirineu. Gairebé de postal, sobretot per la seva autenticitat. Des del poble es poden fer diverses excursions. Una de les que val la pena és pujar a l'ermita de Nuestra Señora de Muskilda (una hora i mitja entre pujar i baixar). La mateixa ermita és molt bonica i les vistes sobre el poble i sobre pics emblemàtics del Pirineu navarrès i aragonès valen la pena.

Ochagavia la passejareu vàries vegades per un i un altre costat del riu Anduña, que el travessa, perquè no us cansarà d'admirar-lo.


Si el podeu visitar l'últim dissabte d'Agost, com nosaltres, viureu una experiència sensacional: L'Orhipean. Una festa popular en la qual participen la majoria dels habitants -uns 600- que es transformen ells i el poble com si estiguéssim exactament a la mateixa data de fa 100 anys.

L'ambient és fantàstic. Tots els detalls estan cuidats al màxim. Fins i tot es cobreixen els senyals de tràfic, comptadors de llum i altres artefactes moderns amb arpillera per donar-li més realisme. Com que les cases del poble són totes molt antigues (de més de cent anys per suposat) i estan en un estat excel·lent de conservació i a totes les cases s'han conservat estris d'aquells temps, la festa és perfecte.


Des de Ochagavia podrem visitar la Vall del Roncal en què, a més d'un formatge extraordinari podrem gaudir de paratges i pobles preciosos. Destacar els pobles de Roncal (capital de la vall) i Burgui on s'ha de comprar pa en el seu forn -boníssim- i fer la caminada pel costat del riu que us portarà a un antic pou de gel, a una carbonera i al monument a les almadies, on es troba la rèplica d'impressionants caravanes que es feien amb troncs que lligats eren conduits riu avall, quan no hi havia millor sistema pel seu transport.

No us heu de perdre la petita vall de Belagua (després de visitar el poble de Isaba) a la que s'hi arriba fàcilment per una carretera de muntanya ben traçada i asfaltada (com totes les d'aquesta Comunitat Foral). Es tracta d'una vall molt oberta, tapissada de verds i on pasturen molts ramats de cavalls, vaques i ovelles,


Un aspecte que no es pot deixar de mencionar és el gastronòmic. Demaneu arreu els productes de la terra. Segur que no us defraudaran.

Si cliqueu sobre les paraules en lletra cursiva i subratllades trobareu més informació.

Fotos: mon-ra-mon

2 comentaris:

  1. Sóc un enamorat d'aquestes terres. Als meus amics d'alli els hi pregunto que haig de fer per ser navarrés i tot em reponen el mateix: nèixer a Navarra. Qué fàcil no?

    Els llocs que descrius són per quedar-s'hi. Muntanyes de mitjana alçada, valls tranquiles, bona gent, bon menjar, bon beure i una renta per càpita envejable.

    Molt maques les fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva iaia materna i els seus germans van néixer allà i de ben petits dos dels quatre que eren cap a Barcelona a treballar. A pesar del que dius sobre lens bondats d'aquella terra, i que jo subscric totalment, la meva iaia no volia sentir parlar de tornar al poble. "Como Barcelona, nada", deia...aquí es va casar, va tenir els fills i els néts i s'hi va sentir sempre molt feliç. Així és la vida.

      Elimina