Des de Barcelona, en cotxe, ens plantem a Montserrat en una hora. Potser el camí més recomanable es per la A-2 fins trobar l'indicador de Montserrat, més o menys a l'alçada del Bruc.
També està molt bé anar-hi amb el cremallera que s'agafa a Monistrol, o bé a peu, des de Collbató, per exemple (unes dues hores pujant).
També està molt bé anar-hi amb el cremallera que s'agafa a Monistrol, o bé a peu, des de Collbató, per exemple (unes dues hores pujant).
Comentari:
Montserrat és un indret que no per conegut i comentat, no mereixi una constant pluja de referències de tothom que hi hem anat.
A cada persona li produeix, segurament, sensacions diferents. Des de l'amant de la natura que es queda extasiat amb la bellesa de la muntanya, les seves formes úniques, la seva vegetació, fins la persona que s'emociona, bàsicament pel tema religiós. En mig, es clar, els que senten les dues emocions i moltes altres relacionades amb el simbolisme que Montserrat te per Catalunya.
La immensa quantitat de turistes que visiten Montserrat fa que resulti una mica atabalador passejar per la zona del Santuari, però tot i així Montserrat enganxa sempre.
Si feu el camí a peu o us endinseu pels seus camins descobrireu a més de les formes i colors únics que té aquesta fabulosa muntanya detalls tan curiosos com la enorme quantitat de fòssils marins que hi ha incrustats a les roques, prova de que el mar va banyar durant milers d'anys aquestes pedres.
Qualsevol estació de l'any és bona per pujar-hi, però si feu rutes de senderisme, la primavera i la tardor son les estacions més recomanables.
Enllaços directes a Montserrat: A cada persona li produeix, segurament, sensacions diferents. Des de l'amant de la natura que es queda extasiat amb la bellesa de la muntanya, les seves formes úniques, la seva vegetació, fins la persona que s'emociona, bàsicament pel tema religiós. En mig, es clar, els que senten les dues emocions i moltes altres relacionades amb el simbolisme que Montserrat te per Catalunya.
La immensa quantitat de turistes que visiten Montserrat fa que resulti una mica atabalador passejar per la zona del Santuari, però tot i així Montserrat enganxa sempre.
Si feu el camí a peu o us endinseu pels seus camins descobrireu a més de les formes i colors únics que té aquesta fabulosa muntanya detalls tan curiosos com la enorme quantitat de fòssils marins que hi ha incrustats a les roques, prova de que el mar va banyar durant milers d'anys aquestes pedres.
Qualsevol estació de l'any és bona per pujar-hi, però si feu rutes de senderisme, la primavera i la tardor son les estacions més recomanables.
Imatges: Montse, una mica de tot, excepte la primera, de Mon-Ra-Mon
(Si cliques sobre les fotos les veuràs ampliades)
La primera imatge correspon a una foto que vaig fer un dia de primavera quan teniem el Monestir a la vista, després de la llarga caminada des de el poble de Collbató. La foto està passada a b/n i amb afegitons d'efectes diversos.
ResponEliminaLes altres tres fotos, de la Montse, son d'un mateix dia de tardor, tirades des de la Mola quan la llum del sol ens abandonava.
L'última visita a Montserrat, la que ha propiciat aquest post,es d'ahir, dia 24 de juny de 2011.
Has penjat unes fotos ben maques per il.lustrar aquest indret. Fa poc em vaig enterar que és la roca més gran d'Europa. Com bé dius, hi hà multitud de corriols i rutes totes elles dignes de ser caminades (o patejades), sense haver de passar per l'enrenou del visitants que s'amunteguen en un sol punt. Agraïts per la teva informació.
ResponElimina