Fuente Dé esta a 23 km. de Potes ("el corazón de los Picos de Europa") a Cantabria; localitat a la que si pot arribar des de Santander, Palència o León.
Comentari:
Arribats a Fuente Dé cal deixar el cotxe al gran i ben organitzat parking que hi ha al peu de l'estació del telefèric. Des de els voltants de l'aparcament surten diversos camins de muntanya per fer excursions de la durada i grau de dificultat que vulgueu. Hi ha una caseta d'informació del Parc de Picos de Europa on us donaran tota mena d'indicacions. Cada dia, a mes, hi ha una excursió guiada i gratuïta que surt a les 10 h. d'aquí mateix o del lloc que es publica en el fulletó corresponent. Nosaltres vam fer la del Bosc Atlàntic, d'una durada de tres hores, travessant els boscos humits propis d'aquests paratges. Una experiència molt interessant.
Si el dia es bo es imprescindible pujar al telefèric i situar-se a l'estació superior on l'espectacle és meravellós. Sortint de la cabina hi ha un balcó-mirador que et posa davant d'un escenari fabulós de pics, boscos, prats, etc. La personalitat de Picos de Europa es immensa. Des de aquí si us agrada el senderisme, l'alpinisme o simplement la contemplació de la natura podreu triar la vostra activitat preferida, també amb el grau de dificultat que vulgueu. Nosaltres varem fer el trajecte "Cable-Refugio de Aliva" d'uns 7 km. entre anar i tornar, per un camí perfectament marcat i molt fàcil. Si no paréssim, el trajecte d'anada es faria en menys d'una hora, però això és impossible. Els panorames que van obrint-se a cada pas ens obliguen a parar per gaudir del que tenim davant. Muntanyes amb formes capricioses amb glaceres, Prats en els que pasturen cavalls, vaques i bens. En aturarem també quan bultons o àguiles ens sobrevolin o algún corb s’acosti per veure si tenim una mica de menjar per a ell. Arribats al Refugi ens espera una sorpresa pel que respecta al nostre menjar. El restaurant del refugi està molt ben muntat i la carta es complerta i bona, i a més a un preu raonable. Després, la tornada es fa una mica més dura, per allò de que amb la panxa plena costa una mica mes caminar cara amunt. En definitiva un lloc més que recomanable.
Si feu nit a Potes us recomano l'hotel Valdecoro tant per dormir com per menjar. Val la pena.
Enllaç directe a Fuente Dé:
Imatges: Montse, una mica de tot i de Mon-Ra-Mon
(Si cliques sobre les fotos les veuràs ampliades)
Instructiu i valuós comentari el teu. Les fotos fan dentetes. Els records d'aquest llocs em venen a la memòria malgrat els anys que fa que hi vaig estar. Gràcies per la teva informació, i que ho disfruteu.
ResponEliminaJOSEP LLUÍS: Gràcies pel comentari. Val la pena tornar a aquests llocs. Com ja saps, son fantàstics.
ResponEliminaque bonic és l'estranger veritat?
ResponEliminaDesconegut "Anónim". Des de sempre m'ha agradat sentir-me identificat amb aquelles paraules d'en Serrat: "no me siento extranjero en ningún lugar. Donde haya lumbre y vino tengo mi hogar". Si a més ens referim, com es el cas, a la natura, les fronteres, per sort, son inexistents.
ResponElimina