dilluns, 11 de març de 2013

NÎMES

 

Nîmes està a menys de cinquanta kilòmetres al nord de Montpellier. Per l'autopista A-9 trigarem menys de mitja hora.

Nîmes es una ciutat molt interessant, tant per les seves joies de l'època romana (Amfiteatre, Maison Carrée, La Tour Magne...) com per els seus carrers, avingudes i places.

Resulta pràctic deixar el cotxe prop de l'Amfiteatre, a poder ser en el parking anomenat "Les Arènes".

No cal dir que la visita guiada a l'Amfiteatre és més que recomanable. A més si a la mateixa taquilla trèieu els tikets per visitar també el temple romà denominat la Maison Carrée i La Tour Magne, obtindreu un bon descompte.

Sobre les visites a aquest monuments:

A la primera veureu un colossal i ben conservat amfiteatre per més de 20.000 espectadors on encara s'hi fan assíduament espectacles diversos i corrides de toros.

Cal destacar que no s'han tingut que fer apenes reformes relacionades amb les sortides d'emergència. Els romans van fer-ho molt bé, de tal manera que en poc temps, en cas de necessitat, es pogués buidar de públic.

En el transcurs d'aquesta visita a l' Amfiteatre, a més der moltes altres coses, us descobriran que:

1.-La coneguda salutació prèvia al combat "Ave Caèsar, morituri te salutant" només és va fer una sola vegada en tota la història. En realitat els lluitadors no dirigien cap paraula a l '"editor".

2.- A partir de les primeres repúbliques romanes, els gladiadors no eren esclaus sinó homes lliures, professionalitzats en escoles on es preparaven per guanyar-se la vida a l'arena.

3.- El gest típic de dit amunt, perdó pel vençut, dit avall, mort al vençut tampoc era així. El perdó, l'expressava l"editor" amb el puny tancat amb el dit polse amagat. Quan estenia la ma amb el dit polse desplegat (símbol de l'espasa) volia dir mort pel perdedor.

4.- Gairebé mai es condemnava al perdedor per part de l'"editor", ja que si ho feia tenia que indemnitzar a l'escola del lluitador mort amb una important suma de diners.

5.- El públic creuava apostes en les lluites i el guanyador s'emportava una safata de plata plena de diners.

6.- Es feia una pausa o entremig, que s'aprofitava per matar als condemnats a mort i als presoners de guerra a base de que els lleons o algun os se'ls cruspís de viu en viu. Aquesta part de l'espectacle no interessava gaire al públic. L'avorria, i la gent aprofitava per anar a fer un mos.

7.- Hi van haver gladiadores que es van considerar més provocadores que altre cosa.

8.- En els combats hi havia un arbitre que intervenia per aturar-lo o fer les indicacions oportunes als lluitadors que tenien que seguir unes determinades regles... igual que a la boxa.

9.- Els lluitadors que més combats guanyaven eren reconeguts i admirats socialment. 


La Maison Carrée es un temple romà dedicat als néts d'August que es conserva meravellosament i on es projecte una peli en 3D sobre la història de Nîmes.

Finalment la Tour Magne, situada en un promontori al que s'hi arriba en uns 15 minuts a peu des de l'esmentat temple, permet, després de pujar uns 180 graons contemplar una bonica panoràmica de la ciutat.

El centre històric és relativament petit i agradable de passejar. Davant mateix del temple romà hi ha un edifici modern de l'arquitecte Norman Foster, denominat Carrée d'Art dedicat a biblioteca, ludoteca i sales d'exposicions i conferències, que a pesar del contrast d'època i estil fa bona companyia a la construcció romana de més de 2000 anys d'antiguitat.

A la part moderna, una magnífica avinguda amb espais verds, fonts i escultures s'extens als peus dels Jardins de la Fontaine on està La Tour Magne.

El canal que passa per Nîmes, amb els seus petits pons i sortidors, li afegeixen encara més encant.

Si cliqueu sobre cada una de les tres paraules "Nîmes" que estan escrites en color, obtindreu més informació.

Vïdeo:

 
Foto i vídeo. mon-ra-mon

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada