dilluns, 3 de febrer de 2014

VIATGE ALS PAÏSOS NÒRDICS (Capítol 4:Oslo)


Dijous, 13 de juliol de 2000.- Estocolm-Oslo.- Plou. Pleguem en condicions precàries. Portem fets 3.178 kms. des de Barcelona. Fins Oslo tenim uns 530 kms. Durant els primers 450 no para ni un moment de ploure. La borrasca abraça tota la península escandinava. Dinem en un pic-nic de la carretera la mar de ben equipat, com tots els d'aquí. Quan la pluja amaina, podem veure un paisatge bonic: prats, avets, llacs i cases de colors vius.
El càmping d'Oslo (Ekeber) està sobre una colina a tocar de la pròpia ciutat. Tenim una bona vista. Es fan les 12 de la nit i encara hi ha llum de dia. Ens quedem disfrutant del sol de mitjanit. L'original d'aquest escrit està fet, dintre del cotxe, a les 12,40h de la matinada només amb llum natural.


Divendres, 14.- Oslo.- Plou. Agafem un bus al costat del càmping que ens baixa en pocs minuts al centre d'Oslo (bitllet sols anada: 20 KRN, unes 400 ptes). Fem de punta a punta el Karljohann Gate, el carrer més cèntric i emblemàtic d'Oslo. Es peatonal i passa per la Catedral, el Parlament, el Teatre Principal i acaba al Palau Reial rodejat d'uns esplèndids jardins públics, pels qui passegem fins l'hora de dinar. Dinem al Restaurant Kafeeskova, senzill però molt net (pot ser té alguna cosa a veure el seu nom). Després de dinar, tot caminant, passem per l'embarcador del fiord d'Oslo; per l'Ajuntament i per l'Oficina de Turisme. Després anem a visitar el Parc i les escultures de l'artista noruec Gustav Vigeland. El parc és preciós. Té més de 300 hectàrees, amb dos llacs, prats, flors i les dotzenes d'escultures de pedra i de bronze. Relleus representant totes les formes humanes possibles, sempre nues, en situacions de tota mena: jugant, plorant, rient, gaudint, patint, pensant, barallant-se, etc. Ens quedem bocabadats. Tornem al centre, també a peu. Travessem un dels barris més elegants de la ciutat. Arribem tard al càmping, com  sempre cansats però contents.





 Dissabte, 15.- Oslo.- Comprem una Targday que ens permetrà viatjar tot el dia per Oslo amb bus, metro, tramvia i barco. L'aprofitem. Primer anem a la Península de Bigdoy, on a més de molta vegetació hi ha els Museus relacionats amb qüestions marítimes. Visitem el de la Kon-Tiki. Veiem aquesta embarcació que va travessar el Pacífic i el Ra II que va travessar l'Atlàntic, a més d'una figura autèntica d'uns dels rostres de l'Illa de Pasqua.Tornem en barco al centre de la ciutat on dinem en un restaurant vegetarià, recomanat per la Guia del Routard. Es tipus bufet lliure.Vam quedar una mica decebuts. Serà perquè nosaltres no som vegetarians del tot. Després, amb metro vam anar al veure el cèlebre trampolí de salts d'esquí, en aquesta època, el més gran del món i des de on els 1 de gener es transmetien per TV els campionats de salts. Després tornem al parc de Vigeland on tornem a remirar el que havíem vist al matí. Seguidament, agafem alguns tramvies que ens porten als barris menys cèntrics d'Oslo: cases amb jardí, pau i tranquilitat, excepte pels voltants de l'estació dels FFCC on es veuen bastants drogo-traficants. De tornada al càmping per preparar el viatge a Bergen observem que, avui que tenim un cel ben blau, a les 22,25 h. hi ha la mateixa intensitat de llum natural que a les 19h. d'un dia d'estiu a Barcelona.


Diumenge. 16.- Oslo.- Al matí baixem a visitar la Fortalesa, recinte murallat, amb cos de guàrdia i Museu Militar. La vista sobre el port i la resta de la ciutat està bé. Després anem a la Nationalgaleriett, museu de pintura i escultura amb obres dels més destacats artistes noruecs i escandinaus en general. Sobresurt l'espai dedicat a E. Munch. També hi ha obres d'altres artistes europeus: Picasso, Gauguin, Monet, Rodin. A assenyalar especialment, l' últim retrat de Van Gogh, El Pensador, de Rodin i Sant Pere de El Greco. Sortint anem a dinar al Kafeeskova a base de salmó (estem a Noruega). Després, a passejar per la Karljohanngate i finalment a descansar i distreurens a l'estació de trens, que es sempre un espectacle curiós.


2 comentaris:

  1. Aixó ja comença a tenir "vidilla". M'agrada: el conjunt d'escultures humanes. No m'agrada: el preu del billet del bus.
    Bon reportatge.

    ResponElimina